nova tosca-4

Editorials 2015 i 2014

La Tosca. Núm. 757. Novembre-Desembre de 2015

Moià assoleix 6.000 habitants

gent-2015Som 6.000.000 va ser el lema protagonista d’una llarga campanya institucional de la Generalitat de Catalunya fa una vintena d’anys. Entre altres motivacions, volia fixar un llindar de població memorable rodó, expresssant que tots en formàvem part, d’aquella Catalunya dels noranta.

Aquest mes d’octubre, Moià ha assolit sis mil quatre habitants de dret. Som 6.000. És la primera vegada en la història. A mitjan segle XIX havia ultrapassat els 3.000 i des de llavors va anar perdent efectius. No va tornar a assolir aquest sostre d’habitants, de fet, fins als anys setanta del segle XX. La darrera onada migratòria va disparar la població de Catalunya fins a set milions i mig i la de Moià s’atansava a sis mil, sense arribar-hi. És, doncs, un fet sorprenent haver-ho aconseguit justament ara, perquè l’impacte de la crisi ha provocat que algunes de les comunitats arribades a Moià els darrers anys es repleguessin. Entre els factors que expliquen aquesta dada deu haver-hi qüestions de reagrupament familiar.

Aquesta tardor s’ha pogut veure, amb molt èxit de públic, una exposició que ens traslladava al Moià de 1956. Podíem identificar-hi les més de 700 persones que van acudir a la recuperació del Ball del Ciri a la plaça Major. Ha estat l’ocasió de rememorar la vida quotidiana d’un Moià que aquells anys tenia 2.300 habitants i que, en ocasió de la Festa Major d’Hivern, va aplegar un de cada tres moianesos a la plaça. Sense televisió a les cases i a penes sense cotxes, el poc lleure de què es gaudia era al carrer. Però si mirem el lloc de naixement dels moianesos d’aquells anys veiem que la població d’altres regions era testimonial i inexistent la d’origen estranger. Aquell mateix any, però, es va posar en funcionament la nova fàbrica del Comadran i Moià va accelerar el creixement i la diversitat.Dels 6.000 moianesos actuals n’hi ha 649 d’origen estranger, molt majoritàriament extracomunitaris. El Moià actual integra persones nascudes en 48 estats diferents. Aviat és dit. I encara podem preveure que la diversitat creixerà a curt termini amb l’èxode de refugiats que fugen a peu, massivament, de la barbàrie de la guerra. Llengües, costums i creences tan diverses no són la millor carta de presentació per a una bona cohesió. Paradoxalment, en canvi, observant els resultats de les eleccions municipals d’enguany a Moià i les del Parlament de Catalunya que es comenten a l’interior de la revista, mai unes eleccions no havien despertat tant d’interès (percentatge de 80% de participació a Moià) ni uns resultats tan contundents (77% de vots a llistes independentistes). Aquests resultats mostren una societat més cohesionada, segurament, que la d’aquell Moià de 1956.

El Moià dels 6.000 haurà de continuar integrant comunitats diverses i fer front a nous reptes. L’accés al treball, a l’educació i a la sanitat són els principals pilars, encara que no les úniques eines. Manllevant una expressió d’un article de l’interior d’aquesta TOSCA, fem nostra l’afirmació que «no hi ha altre antídot per a la inhumanitat que la cultura».
 

La Tosca. Núm. 756. Setembre-Octubre de 2015

Una Diada mirant al 27-S

11 setembre 2015Per quart any consecutiu, la celebració de la Diada a Moià ha tingut els ulls posats en les manifestacions multitudinàries de la població arreu de Catalunya i sobretot a Barcelona. I és que hi ha hagut més moianesencs a la ciutat comtal que no pas en els actes que s’han organitzat a cada poble de la comarca. La celebració d’aquest tipus de manifestacions massives, cíviques, familiars, en absència total d’incidents, no té precedents a Europa, diuen. Durant quatre anys milions de catalans han aconseguit fer una cadena de punta a punta del país, han emplenat el centre i la perifèria de Barcelona i no hi ha hagut ni un sol vidre trencat. Ens enorgulleix: la civilitat, la solidaritat i el caràcter pacífic són valors que ens identifiquen.

Aquest any, a la Meridiana, l’organització de la manifestació s’ha perfeccionat amb els colors i la introduccio del moviment del punter, que han accentuat el seu caràcter audiovisual, el lluïment en la perspectiva aèria, les fotos panoràmiques que emeten al món la imatge de persistència d’un poble alegre i reivindicatiu. No, no tothom les tenia totes, dies abans, que s’aconseguís, tant per la magnitud del lloc escollit, com per la coincidència amb l’inici de la campanya electoral, com pel possible —i lògic— cansament d’una societat que hi ha projectat molta energia i il·lusió els darrers anys. Cal, doncs, felicitar els integrants de l’Assemblea Nacional Catalana. Al Moianès i a Moià els hem vist, incansables, muntant paradetes per animar, per convèncer la gent i organitzar els autocars.

En l’ofrena floral de Moià, l’Assemblea va ser molt aplaudida. Com ho va ser l’ofrena del flamant Consell Comarcal del Moianès, ja constituït. L’ofrenava comptar amb la presidència de Joan Tardà, diputat per ERC al Congrés de Madrid, que volgué deixar clar que la Diada és de tots: tant dels qui creuen en la independència com dels qui proposen el federalisme o l’autonomia com a opcions de futur. Amb un discurs integrador i de caràcter social, va anunciar que ens trobem en un estat d’escac, el d’unes generacions joves amb unes condicions de vida pitjors que la dels seus pares, una situació que cal reconduir perquè, en cas de no fer-ho, l’escac i mat com a poble és a la cantonada. Dionís Guiteras va reforçar el discurs social fent esment d’una Europa que acull igual de malament els desplaçats sirians com els francesos van acollir els exiliats catalans en acabar la guerra civil l’any 1939.

S’ha volgut fer coincidir la Diada amb les eleccions del 27-S. L’èxit de la Meridiana reforçarà els convençuts de la candidatura que obtindrà més vots, la coalició de «Junts pel Sí». A partir del 28-S en sortiran escollits 135 diputats. Caldrà formar govern. S’hauran de nomenar consellers, directors generals i aprovar pressupostos. Caldrà convèncer Madrid que s’ha acabat l’statu quo existent. Caldrà determinar on està disposat a arribar el nou govern i la societat catalana. La civilitat i el caràcter pacífic són valors que ens identifiquen. Estem a les portes d’una tardor ben intensa.

 

La Tosca. Núm. 755. Agost de 2015

Temps de Festa Major

Festa-Major-2015El cicle de l’any, amb costums ancestrals i pautes socials ben definides per a cada moment de l’any, és objecte d’estudi de l’etnologia i propi de societats de base agrària que, a casa nostra, constitueix una reminiscència, un vague record a reivindicar en els ritmes trepidants de la societat contemporània.

L’estiu, però, amb la finalització del curs escolar i l’inici de les vacances laborals, manté encara força pautes. Hem patit, a Catalunya, un juliol amb unes temperatures que no convidaven precisament a fer vida al carrer i a Moià, tanmateix, ha estat un mes curull d’activitats i de noves iniciatives: la riquesa en l’oferta dels casals d’estiu ha permès de triar entre activitats de gamma ben àmplia. Experiències com l’Escola d’Emprenedors o la incipient Universitat d’Estiu del Moianès semblen voler acomboiar i donar cos a la recent constitució del Consell Comarcal del Moianès, comarca ja senyalitzada a les carreteres d’accés als nostres municipis.

A Moià s’ha aprovat el Reglament del Pollo, un personatge del folclor únic a Catalunya, i documentat des del segle XVIII. L’art i l’expressió artística hi han estat ben presents, i la segona edició d’Ex-Abrupto ha convertit el carrer de Sant Sebastià en un immens centre d’art a cel obert un cap de setmana. Respirem ganes de Festa Major. Els del Musical assagen ja des de l’hivern els números d’enguany i ja ens vénen al cap les tonades de la Cabra d’Or. A Castellterçol celebraran el vintè aniversari dels Diables presentant «El Muçol». Aquest mussol de Castellterçol és una nova bèstia de foc en què treballen (i busquen recursos)fa més d’un any i per a la qual han creat una nova composició musical i una llegenda. Serà moment, doncs, de compartir i celebrar la creativitat, la vitalitat i l’esforç de la nostra societat civil. Necessitem, doncs, aturar l’activitat quotidiana uns quants dies i retrobar-nos, compartir impressions del present i també anticipar el que ens depararà la tardor, que no serà precisament una bassa d’oli. És temps de Festa Major, com pregona un poema d’aquest número de LA TOSCA. I alguns passavolants, familiars i amics que convidem a les festes majors dels nostres municipis descobriran, sorpresos, que els senyals de la carretera els mostren que han arribat a una nova comarca.

 

La Tosca. Núm. 754. Juny-Juliol de 2015

El protagonisme de la vida política

Moianes-junyAquesta és la tercera TOSCA consecutiva en què la vida política té un pes molt destacat en la revista. La comarca del Moianès, la consecució de la qual ha cridat els moianesencs a les urnes una vegada extra més respecte a la resta dels catalans, no pot menystenir que la renovació dels ajuntaments és la forma més clara, directa i propera d’escollir uns representants a qui coneixem i de qui en sabem els tarannàs. Pel que fa a resultats, a la majoria de municipis del Moianès hi ha un mandat clar dels seus habitants per a poder tirar endavant governs forts, amb el cas extrem de Moià, on mai una candidatura no havia aconseguit tres quartes parts dels vots. En tancar aquesta edició, a més, ERC havia elegit Dionís Guiteras com a diputat provincial. Mai tampoc un polític moianès no havia concentrat tant poder: alcaldia de Moià, Consorci – Consell Comarcal, diputat al Parlament i a la Diputació de Barcelona, i membre de l’Executiva Nacional d’ERC.

Constituïts els ajuntaments, ha arribat el moment d’organitzar cartipassos, de planificar i prioritzar projectes, de buscar recursos, de teixir complicitats; feines, aquestes, menys rutilants, que no han de copar tant l’atenció mediàtica. També és l’hora de potenciar els agents associatius, econòmics i socials del poble i de la comarca, una de les riqueses de les quals sempre ens vantem, però que per a poder desplegar tot el seu potencial també mereixen una atenció que no sempre reben.

Sí, seria moment també, per a la revista, de poder dedicar més atenció i explicar millor la vida social i quotidiana, a fi de descobrir veïns nostres que treballen o viuen situacions singulars i a fi de mostrar opinions diverses sobre la percepció del present.

Just acabats de constituir els ajuntaments, però, ja han aflorat les tensions i els primers posicionaments per a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya de fi nals de setembre, unes eleccions que es revesteixen amb caràcter plebiscitari i d’excepcionalitat. I encara, abans de Nadal, haurem de viure unes eleccions al Parlament de l’Estat espanyol. La vida política, doncs, ha adquirit un protagonisme com feia anys que no tenia. És cert que en aquests moviments i moments excepcionals no hi participa tan sols la classe política, però és bo de preguntar-se quant temps el conjunt de la societat participarà tan activament d’aquesta tensió, o si mostrarà signes de cansament i reclamarà en algun moment una mica de distància, perquè allò excepcional, per definició, no pot fer-se comú i rutinari.

Aquesta és la tercera TOSCA, també, en què presentem resultats de tot els municipis del Moianès. Gradualment, amb prudència, des de LA TOSCA volem adaptar-nos a aquesta nova realitat comarcal, la volem explicar i reflectir. Estan passant moltes coses simultàniament al país i no voldríem que tanta activitat dispersés l’atenció al desenvolupament i la materialització del Moianès.

 

La Tosca. Núm. 753. Maig de 2015

Moianès, nous horitzons

Parlament-Escala-granEl dia 30 d’abril, el Diari Oficial de la Generalitat publicava la llei de creació de la comarca del Moianès. Fa il·lusió de poder il·lustrar la portada amb els representants moianesencs a les escales del Parlament el dia de l’aprovació del Moianès. Es tracta d’una imatge històrica, que fa goig i que recordarem. L’homologació del Moianès amb la resta de comarques és un moment fundacional, que desperta emocions i records d’antigues lluites, com comprovareu a l’interior de la revista, però que, sobretot, genera il·lusió col·lectiva, dibuixa horitzons i ens empeny a assumir nous reptes. Per tal de fer-hi front, renovarem els ajuntaments d’aquí a pocs dies.

A Moià es presenten dues llistes, fet que només havia passat en una ocasió anterior des de la recuperació democràtica. Més que voler-ho interpretar, circumstància que valoren els caps de llista en aquesta mateixa TOSCA, cal establir una premissa. Malgrat els temps que corren, afirmem amb contundència que la funció política és necessària, imprescindible. A tots ens agrada lloar el teixit associatiu del municipi. Per a fer rutllar les associacions (de l’Esplai als Tres Tombs, del Club Esportiu al GEMI) és indispensable que la gent faci un pas endavant i dediqui part del seu temps al bé comú. Doncs precisament va d’això, la política: decidir i lluitar per empènyer i millorar la nostra societat. A Moià, aquesta tasca no ha estat especialment gratificant els darrers anys. Cal, per això, fer un reconeixement a totes les persones que es presenten a unes eleccions municipals i, molt especialment, a les que es van presentar en el 2011, perquè ho van fer en una situació molt difícil. Fer aquest pas és exposat, perquè tenim tendència, com a societat, a pensar que la xacra de la corrupció és exclusiva de la classe política, quan s’estén, en canvi, de forma transversal.

Moià fa front a les eleccions del 2015 amb un nou relat, respecte al 2011. És el que va del «No podrem enterrar ni els morts» al «Ja tenim comarca». Ni un bon guionista ho hauria pogut planificar millor. L’ajuntament continua estant en una situació econòmica delicada. És probable, però, que es disposi aviat d’un horitzó a deu anys, al final dels quals el deute haurà tornat a paràmetres equiparables a la majoria de municipis. Queden anys de sacrifici, però s’ha construït un relat col·lectiu, amb el qual la gent s’identifica. Hi ha orgull per haver assolit la comarca, i aquesta fita pivotarà positivament en aquestes eleccions.

S’ha argumentat que l’esclat de la crisi econòmica va accentuar l’independentisme. En voler construir un nou Estat dipositem també l’esperança d’alleugerir les dificultats econòmiques. La constitució de la comarca no comportarà cap canvi en les finances municipals, però haurà canviat la nostra percepció de la realitat propera. En aquest sentit, almenys, el Moianès ja ha arribat a Ítaca.

 

La Tosca. Núm. 752. Abril de 2015

Votació contundent

Alcaldes-del-moianesSerà difícil, a partir d’ara, escriure les editorials de LA TOSCA pensant sobretot en Moià, ja que el diumenge 22 de març del 2015 haurà significat un punt d’inflexió en la nostra petita història. Els patrons de resposta de la població en els deu municipis del Moianès van ser clars, contundents. El sí es va imposar sense matisos i la 42a comarca de Catalunya serà la primera que haurà nascut com a fruit d‘un mandat popular i democràtic. A l’interior d’aquest número trobareu diversos continguts amb els resultats, articles d’opinió i de com es va viure la jornada a cadascun dels municipis.

Per primera vegada, el Moianès va comptar amb directes en els telenotícies de TV3 explicant l’evolució de la jornada. De la gran quantitat d’imatges d’aquell dia, és ben il·lustrativa i significativa la dels alcaldes, al vespre, fent pinya plegats, abraçats al vestíbul de l’edifici de Can Carner, seu del Consorci. L’alegria que expressen condensa i resumeix la jornada i el procés. La satisfacció pels resultats pot fer pensar que, en cas que no haguessin estat tan positius, haurien posat el tema de la comarca molt costa amunt, mentre que ara és inexorable i imminent. És més que probable, doncs, que, després de les eleccions municipals del 24 de maig, el Moianès es constitueixi amb els dinou consellers comarcals que li corresponen i s’integri a la resta de comarques. De ben segur que acabar el mandat amb aquesta fita haurà reforçat la trajectòria dels ajuntaments del Moianès.

Perquè ara és fàcil analitzar, interpretar els resultats i felicitar-nos mútuament. Cal reconèixer, però, que el mandat d’una consulta popular tan propera en el temps a les eleccions municipials era arriscat. Si tots els ajuntaments havien refrendat per unanimitat, en mandats diferents, la voluntat de constituir el Moianès, ¿era imprescindible una consulta popular que, a més, no era —no podia ser— vinculant? Si la població d’un parell de municipis, posem per cas, no ho hagués vist clar, què hauria passat? La campanya a favor del sí va ser nítida, unificada, amb missatges molt entenedors i pràctics. Es va procurar prou que Moià no tingués excessiu protagonisme (l’acte d’inici de campanya, curull de polítics de pes, es va fer a Castellterçol i el darrer acte es va fer a Calders). Els resultats, per tant, esvaeixen algunes rivalitats històriques entre municipis, que de ben segur tenen la seva base més en l’imaginari folclòric col·lectiu que en la realitat. També s’han de sentir molt satisfetes les persones que han liderat i treballat al Consorci. La seva feina durant vint anys ha anat prenent, entre la gent de cada poble. Sigui com sigui el traspàs entre el Consorci i el Consell Comarcal, els resultats de la consulta també es poden interpretar com un indicador de la seva gestió.

Serà difícil escriure editorials, dèiem, centrant-nos només en Moià. Aquesta TOSCA acull articles redactats per autors de cada municipi del Moianès; esperem que aquest fet excepcional ho sigui cada vegada menys.
 

La Tosca. Núm. 751. Febrer-Març de 2015

Votem SÍ a la creació de la comarca del Moianès

Moianès-comarcaSí, fa il·lusió poder escriure, finalment, aquest eslògan. Sí, ens esperança tenir a les nostres mans, a les mans d’uns 10.000 moianesencs i moianesenques, poder mantenir uns serveis que el Consorci ha anat desenvolupant els últims vint anys. Sí, desitgem d’una vegada normalitzar-nos com les altres comarques. Sí, volem fer un reconeixement a totes aquelles persones que han lluitat per aconseguir la comarca, algunes de les quals ja no estan entre nosaltres. Sí, som optimistes i creiem que els habitants del Moianès no dubtarem a anar a votar massivament i que ho farem a favor del sí. Sí, volem confirmar que la comarca natural del Moianès, reivindicada històricament, és una realitat també administrativa. Sí, volem ser la quaranta-dosena comarca de Catalunya. Il·lusió, esperança, optimisme, determinació, són valors i actituds dels quals hem estat escassos, els darrers anys.

LA TOSCA ha anat informant de les vicissituds viscudes en relació al Moianès i el Consorci. Hem considerat la creació comarcal un tema prioritari i per això hem encapçalat la revista amb títols com «En defensa del Moianès», «El Moianès, moments decisius»... o bé «Incertesa comarcal», com dèiem en el darrer número. Ha estat un camí difícil i encara falta el darrer pas, però mai en la història no havíem estat tan a prop d’aconseguir la comarca.

Alcaldes i alcaldesses de colors polítics i en mandats diferents han mantingut la unanimitat a defensar el Moianès i la seva personificació en les darreres dues dècades, el Consorci. Amb aquesta eina s’ha sabut crear i projectar una identitat associada a la qualitat, a lloc serè, a lloc de destí on conviure i trobar el que no es troba arreu: en alimentació, en cultura, en paisatge i en experiències. Ara, però, han confluït temes legislatius i conjunturals que, en cas de no saber-los aprofitar, ens farien perdre el que ha costat molt de guanyar. Des de LA TOSCA fem una aposta decidida per culminar els esforços col·lectius de molta gent. No hi sabem veure cap punt dèbil, el més mínim risc, en la constitució de la comarca. Fer-ho és un tema pràctic. Podria suposar l’aportació de fins a 3,6 milions d’euros l’any, que repercutiran en les economies locals. No fer-ho seria perdre uns serveis que han contribuït al benestar i a unes taxes de desocupació més baixes que la mitjana de Catalunya.

Sí, vivim un moment històric. I, com en les dates assenyalades, volem fer d'aquest editorial una mena de pregó i anunciar que el diumenge 22 de març l’hem de convertir en tota una festa, en sortir al carrer i posar la nostra millor cara per anar a votar, per exercir massivament la màxima expressió democràtica, que tantes vegades ens han negat. Serem els primers catalans a poder decidir la nostra comarca. Fem possible, entre tots, que puguem titular la pròxima TOSCA: «La comarca del Moianès ja és oficial».

 

La Tosca. Núm. 750. Gener de 2015

2015: incertesa, canvi i esperança

Reis-2015Acabem l’editorial acabats de desembolicar els regals dels Reis. Hem entrat així en el quart any des que Modilianum va assumir l’edició de LA TOSCA. Encetem el 2015 amb dades econòmiques positives. Sembla incontestable que el pitjor va passar fa temps. Aquell 2012 la prima de risc va arribar a 600 punts i a inicis del 2015 ha baixat dels 100. Això permet un marge de maniobra per a gestionar l’endeutament públic. L’ajuntament comença a disposar de recursos per a poder afrontar el manteniment de la via pública i plantejar- se inversions que, fa quatre anys, haurien estat impensables. Els indicadors econòmics s’han de llegir, simultàniament, amb una taxa de desocupació punyent inacceptable, especialment entre els joves. Les ferides socials provocades per la crisi necessitaran atenció hospitalària social durant anys

Zygmunt Bauman, sociòleg polonès, va encunyar l’expressió temps líquids per a referir-se a l’època que vivim, caracteritzada pels canvis accelerats i la incertesa en la qual els individus no senten la protecció de les institucions i han d’afrontar els reptes vitals sense punts de referència. Políticament, sabem que el 24 de maig celebrarem les eleccions municipals, que a Moià es presenten plàcides, aparentment. També és probable que a finals de tardor es convoquin eleccions estatals. I poques certeses més: està ben líquida, en el moment de tancar l’editorial, la convocatòria d’eleccions al Parlament de Catalunya, anunciades com a plebiscitàries per a donar continuïtat al 9-N, i la consulta del Moianès sembla que tindrà lloc durant el mes de febrer.

Amb incertesa i preocupació hem assistit a la falta d’informació sobre la creació de la comarca del Moianès, aprobada al Parlament de Catalunya. Va assegurar-se que el procés participatiu es faria durant el mes de gener, però el tema s’ha anat endarrerint. Es tracta d’un procés sense transcendència legal i que no sembla molt ben acollit pels alcaldes del Moianès. La creació de la comarca, amb el corresponent Consell Comarcal, seria una alternativa per al futur del Consorci, tancat per vacances fi ns al 15 de gener. El Consorci disposava fi ns al 31 de desembre per a adscriure’s a un organisme administratiu superior, fet que no ha passat encara el dia 11 de gener. Sembla clar que aquell Consorci que vam conèixer, i que va celebrar fa poc el vintè anivesari, no es refarà. A més dels constrenyiments legals, la progressiva disminució dels recursos econòmics en els programes que gestiona provoca que la seva capacitat d’impacte a la comarca quedi limitada, passi el que passi.

Llegireu a l’interior de LA TOSCA, també, que una néta del qui va ser alcalde de Moià, Sebastià Ubasart, de cal Fantasia, despunta ara en una formació política desconeguda tot just fa un any i que ja ha aconseguit sacsejar les perspectives de futur del bipartidisme espanyol. Temps líquids, canvis, i esperança que la creació de la comarca del Moianès pugui suposar.
 

La Tosca. Núm. 749. Desembre de 2014

El trimestre de Catalunya i del Moianès

institut-9NOctubre, novembre i desembre del 2014, tres mesos que hauran marcat el nostre futur col·lectiu. Es farà difícil d'oblidar l'estampa del 9 de novembre a la carretera de Barcelona i a l'institut. Cua a primera hora del matí per a anar a votar, incloent-hi cercavila de tractors antics. La carretera, curulla de cotxes bona part del dia, famílies caminant amunt i avall com si fóssim Festa Major, persones que se saludaven amb emotivitat, conscients de fer realitat un llarg anhel. L’hora, finalment, havia arribat, encara que no de la forma prevista per molts.

Als pobles del Moianès la mitjana de participació ha estat en la franja més elevada de les de Catalunya, així com el percentatge del sí-sí. Més enllà de les conseqüències que aquesta acció pugui tenir, una anàlisi és clara: aquest procés participatiu ha estat possible per la implicació, la capacitat, la determinació i la persistència de la societat civil i, més concretament, per la gent de l'ANC. El diumenge 9 de novembre Catalunya va emetre un missatge al món —una lliçó—, mostrant que les eines amb què compta per a reclamar un lloc propi en l’escena internacional no són altres que la paraula, els arguments, la il·lusió i la capacitat d'autorganitzar-se.

Ens assegura el 9-N un millor esdevenidor? És una mostra, almenys, que els ciutadans sí que tenen il·lusions col·lectives per fer la vida comuna una mica millor i que no estan tan allunyats de la vida política com sembla.

El 30 d’octubre el Parlament de Catalunya aprovava, amb esmenes, una moció presentada per Dionís Guiteras per a crear abans de final d’any la comarca del Moianès. La moció finalment aprovada insta la necessitat de fer una consulta abans del 31 de desembre als municipis del Moianès, una operació tècnicament difícil de dur a terme. Són moments crítics per al Consorci, ja que, com informa LA TOSCA, la integració del Consorci del Moianès a la Diputació que havia anunciat la vice-presidenta del Govern no és possible. La situació s’ha de resoldre abans del 31 de desembre per a evitar la desaparició del Consorci, fet que tindria grans repercussions laborals i socials a la comarca.

Estem acabant aquest editorial amb l’anunci d’una imputació al president de la Generalitat, la vice-presidenta i la consellera d'Ensenyament per permetre el procés participatiu del 9-N. És fàcil pronosticar l’onada de rebuig i solidaritat enfront d’aquesta imputació de la Fiscalia de l’Estat. La vice-presidenta ha convocat els alcaldes del Moianès al Parlament per plantejar el futur del Moianès i del Consorci, que s’ha de decidir en poc més de quatre setmanes. De ben segur que, quan llegiu aquest editorial, noves informacions s’afegiran a un trimestre, doncs, decisiu per al país i per a la comarca.
 

La Tosca. Núm. 748. Octubre-Novembre de 2014

Comarca, Consorci, Consulta 

10-anys-de-ConsorciÉs moment de comprovar la resolució de projectes endegats fa temps. Vivim moments accelerats i, en aquest frenètic procés, fa gairebé basarda posar paraules en referència als títols de l’editorial. Hi ha la percepció que, en el temps d’imprimir la revista, les coses poden haver fet un tomb. Grans temes d’abast estatal i d’escala local s’interrelacionen. Entenem que al Parlament i al Govern de Catalunya s’hi estan coent moltes coses a la plegada i que, amb alguns plats a punt de servir, ara és l’hora de deixar fer als qui són a la cuina. La prudència s’imposa.

Constatem que la feina del Moianès està feta fa temps. La celebració del vintè aniversari del Consorci va permetre visualitzar, amb un format original i amb imaginació, com persones del Moianès ara són referència internacional en el món de la gastronomia, com és el cas del Nandu Jubany. Els alcaldes i representants de la Generalitat van anar repetint, per elogiar i reconèixer la trajectòria del Consorci, dades a les quals ens hem avesat, però de la importància de les quals no som prou conscients. El Consorci, en vint anys, ha estat el mecanisme articulador de tota mena d’ajuts que han significat una aportació molt destacada a les empreses de la comarca i que han permès també posar en valor i rehabilitar importants elements del patrimoni cultural. L’any passat, per exemple, es van ingressar gairebé 800.000 euros, amb una aportació dels ajuntaments de només el 16%. Quin territori no voldria, en plena crisi, aquestes inversions? Un equip, professional i entregat, ha permès mostrar que les coses, des del sector públic, es poden fer d’una altra manera.

La comarca, el consorci i la consulta semblen ara nocions interdependents,amb terminis rígids fi xats des de Madrid que podrien amenaçar el progrés comarcal. Per al Moianès, és també un avantatge saber que tenim representants locals amb força i pes en les taules on s’està coent el menú del nostre futur immediat.

Precisament, mentre aquest editorial va prenent forma, els deu alcaldes del Moianès han visitat el Palau de la Generalitat —juntament amb més de vuit-cents altres de tot Catalunya — per lliurar la moció que els respectius plens municipals han aprovat a favor de la consulta del 9-N. Ha estat una nova mostra de l’important paper que el moviment municipalista ha tingut i té en l’anomenat procés sobiranista del nostre país. Un moviment, com en el cas de les altres institucions catalanes, començant per la mateixa Generalitat, del qual no han estat en la major part dels casos les entitats promotores —com moltes vegades ens volen fer creure des d’instàncies espanyoles—, sinó que, al contrari, aquestes entitats han sabut escoltar la veu de la gent i canalitzar-ne els anhels i les reivindicacions.

 

La Tosca. Núm. 747. Setembre de 2014

Plenitud de la consciència d’Estat

11-de-setembreJa hi som posats. El calendari lectiu polític arrenca d’hora, aquest any. Es preveuun curs intens, agitat. En poques setmanes veurem la viabilitat del camí de la consulta del 9-N. Sabrem si és una ruta transitable o bé si la via presenta retencions momentànies. En l’itinerari d’aquest trajecte, la Diada n’és una fi ta important, que permetrà copsar l’estat vital col·lectiu i comprovar si es mantenen la il·lusió i l’energia o bé si algunes notícies estiuenques han aconseguit desinflar la gent.

Amb el peu posat en aquesta (darrera) etapa, apassionant i decisiva, pot ser estimulant ressenyar el camí fet últimament. Mai en la història de Catalunya aquest país no havia estat objecte d’anàlisi i de reflexió en editorials i columnes dels diaris i setmanaris més influents del món occidental. En les dotzenes d’articles ponderant la situació política de Catalunya, se’n parla en termes molt positius, del país. Desenvolupat, emprenedor, dialogant, madur, creatiu, amb una cultura específica, etc., són els atributs amb què s’hi fa referència. Que importants diaris del món en parlin en aquests termes no és pas un tema menor. En un món globalitzat, els països necessiten associar-se amb una marca que aporti prestigi, un factor clau per a atraure inversions i turisme de valor afegit. El valor del que ja s’ha aconseguit fins ara, en aquest sentit, no té preu.

Amb la col·laboració de la meteorologia i els ulls posats en el setembre, l’estiu ha estat breu. Amb l’activitat ralentida, l’agost és conegut per declaracions, debats o polèmiques de vegades extemporànies. Ha estat notícia la proposta de la Generalitat que el reconeixement del Moianès se sotmeti a consulta. Llegiu aquesta TOSCA, precisament, en les dates en què la vice-presidenta del Govern té prevista una reunió amb tots els alcaldes del Moianès per a parlar-ne. Quan es va saber aquesta nova, els alcaldes van fer un comunicat en què vénen a dir que, si les peticions pel reconeixement del Moianès s’han fet amb el consens de tots els alcaldes i s’han superat fa temps tots els tràmits administratius, a què treu cap ara aquesta proposta dilatòria? Sobretot ara, en un moment en què una llei estatal amenaça a curt termini el futur del Consorci.

A inicis de setembre s’inaugura una exposició a la Casa-Museu Rafel Casanova que fa un repàs de la celebració de la Diada (i la seva absència) els darrers cent anys a Moià. És ben xocant comprovar que a mitjans dels anys setanta les reivindicacions i somnis col·lectius, expressats en la revista El Truc i en manifestacions, es deien «Moianès» i «Estatut». En poc més d’una generació tenim a l’abast de la mà, sembla, tant la comarca -considerada pel mateix Govern irreversible, amb consulta o sense- com la consulta per a poder decidir el grau d’autogovern, així com la independència com a fi ta per a una bona part de la societat. Cap dels protagonistes d’aquelles reivindicacions no s’hauria pogut creure, llavors, on seríem ara. Lluitem per culminar-ho, doncs, també com a homenatge als qui van encetar l’actual etapa d’aquest procés.

 

La Tosca. Núm. 746. Juliol-agost de 2014

El Musical, la dècada prodigiosa

El-Musical-retallEstem llegint aquesta TOSCA a punt de mudar-nos per celebrar la Festa Major. Tant per les expectatives com per l’assistència que genera, El Musical n’és el plat fort, de la festa. No és senzill explicar als de fora, a qui no el coneix, què és El Musical de Moià: en un immens escenari, tant per la mida com per l’entorn del parc, on una nit d’estiu grups de moianesos ballen una coreografia -I ja està?- Sí, en això consisteix l’espectacle, bàsicament. Ara bé, els requeriments de logística (so, il·luminació, muntatge, grups electrògens, enregistrament, etc.), el vestuari, la perruqueria, el maquillatge, l’exigència de qualitat, la coordinació de cada ball i, sobretot, els mesos i mesos d’assaig, constitueixen, tot plegat, l’expressió d’un esforç col·lectiu de coordinació, d’il·lusió i de persistència extraordinaris. El Musical ha arribat a la desena edició i, en aquesta dècada prodigiosa, centenars de persones d’edats, procedències i tarannàs ben diferents s’han hagut de posar d’acord per a aconseguir un espectacle la qualitat del qual ha aconseguit reunir uns 10.000 assistents en aquest temps. Aquesta deu ser una de les màgies del Musical, que ha canviat la vida de moltes persones, pel que suposa d’interrelació, d’acolliment, de compartir esforços i valors.

El Musical ha hagut de fer front a atzagaiades importants, com la tempesta del 2008, que, sense llum, amb una forta calamarsada i aiguat, va provocar una desbandada que va situar-nos a les portes de la tragèdia, o l’any passat, que un altre ruixat va obligar a suspendre’l. Però la resiliència del Musical per a afrontar les dificultats és mostra de l’energia col·lectiva dels qui hi participen.

El 2014 és un any d’aniversaris. A Moià, a més del Musical, s’hi afegeix el 40è aniversari del GEMI, el 10è aniversari de l’Ateneu La Pólvora o el 25è aniversari de l’Associació Cultural Modilianum. Aquesta pròxima Festa Major, quan a la nit aplaudim els artistes del Musical al parc, estarem fent un reconeixement, també, a l’associacionisme i a la vida col·lectiva. El Musical, com també La Cabra d’Or, una altra de les «tradicions» sorgides a Moià en la darrera dècada, han nascut des de baix, gràcies a la vitalitat de la societat; en ambdós casos són iniciatives que qualsevol ajuntament del país voldria fer seves a l’hora de dissenyar una festa major, per l’èxit de participació i de públic que representen.

El parc és un escenari magnífic. Les inclemències meteorològiques, però, són una variable amb la qual s’ha de comptar. Per molts pavellons i locals que tinguem, no disposem de cap recinte en condicions mínimes de caixa escènica per a fruir d’un espectacle del talent que exhibeixen la gent del Musical o els grups de teatre. Felicitem tots els qui han fet possible aquest espectable, assistim-hi i no renunciem a reivindicar, algun dia, unes instal·lacions que estiguin a l’alçada de la creativitat de la gent de Moià. Bona Festa Major!

 

La Tosca. Núm. 744. Maig-juny de 2014

Picanyol i l’Ot

Ot-el-bruixot-retall El dibuixant moianès Picanyol ja donavaa entendre, en l’entrevista concedida a LA TOSCA en el número anterior, que a l’Ot el Bruixot, el personatge nascut de les seves mans l’any 1971, potser no li quedava gaire temps de vida. I així ha estat, perquè poc després el mateix Picanyol ha anunciat que deixava de dibuixar-lo.

Ot el Bruixot —a qui Moià va dedicar una escultura l’any 1997, obra de Josep M. Molist— és un dels protagonistes més coneguts del còmic català, que, des de les pàgines de Cavall Fort, ha donat a conèixer arreu del país el nom del seu creador.

Ara Picanyol diu que es comença a pre-jubilar. Però creiem que més aviat deixa enrere una etapa, que de fa temps ja no era per a ell la més important, per centrar-se en la publicació de les edicions en còmic de la Bíblia i altres obres de caràcter religiós. Una iniciativa, com es desprenia de l’entrevista abans esmentada, que s’ha demostrat ben exitosa i que ha portat el seu dibuix de línia clara a tots els racons del món.

Si fa dos números parlàvem de la trajectòria de Marcel·lí Antúnez, si de manera constant apareixen en la premsa informacions sobre les actuacions de la Fura dels Baus —que en la passada Nit del Glamour poguérem tenir entre nosaltres—, tampoc no podem oblidar la projecció internacional d’un altre moianès reconegut, en Picanyol.

Com bé diu Joaquim Carbó en aquest número de LA TOSCA, l’Ot pot deixar de ser dibuixat, però el seu record perviurà.
 

El GEMI i la natura

Aquest número de LA TOSCA ressegueix la trajectòria del GEMI, que ja ha fet quaranta anys. Quan van començar, l’excursionisme i la muntanya eren afeccions ben minoritàries. La resposta popular a propostes del GEMI com la Caminada Popular —una de les primeres de Catalunyaera un signe de la progressiva sensibilització social pel nostre entorn natural.

Quan el GEMI es va fundar, eren ben habituals els abocaments incontrolats de deixalles a cel obert i les aigües que arrossegaven algunes rieres i rius catalans eren més pròpies de ser canalitzades per clavegueres. La incorporació a la Unió Europea va obligar i va permetre finançar importants obres de millora del medi natural, així com la protecció legal dels nostres paisatges. Ha estat una època de progrés en molts àmbits.

En l’actualitat, l’activitat de lleure a la natura és una activitat molt popular. Pels camins del Moianès coincidim, tant en dies feiners com festius, amb persones que caminen, que corren o que van amb bicicleta. L’oferta de caminades organitzades s’ha ampliat notablement. Cal celebrar aquestes transformacions, que repercuteixen en la millora de la salut pública. Les activitats a l’aire lliure s’han popularitzat tant que sovint no som prou conscients dels límits i riscos de la muntanya, amb el consegüent increment d’accidents per imprudència. Per això és tan important que associacions com el GEMI facilitin a la població els coneixements i pautes per a trepitjar la terra amb seguretat.

 

La Tosca. Núm. 744. Abril de 2014

El cas del Tribunal de Cuentas, un no-res

escut-de-MoiàFa just un any que LA TOSCA explicava el cas del Tribunal de Cuentas. Recordem-ho: Després de moltes iniciatives fallides per fiscalitzar els comptes de l'Ajuntament a la Generalitat, al Parlament i a la Sindicatura de Comptes, els grups d'ERC-Iniciativa van enviar l'expedient a la secció d'entitats locals del Tribunal de Cuentas. A Madrid van encarregar a la Sindicatura una revisió dels comptes de l'Ajuntament i de MoiàFutur entre els anys 2006 i 2009. Després de tres anys d'anàlisi i feina, la Sindicatura va elaborar una contundent providència que afectava un total de vint-i-tres persones i que hauria pogut suposar demanar als afectats un rescabalament per un import proper als 5 milions d'euros.

L'editorial de LA TOSCA, fa un any, es feia ressò de l'alarma social provocada i alertava que aquests fets allunyaven encara més els ciutadans de la política. Si votar a favor de posar gespa al camp de futbol, dèiem, pot causar una forta sanció econòmica, qui es pot presentar a les properes llistes electorals? Invocàvem en l'editorial a no fer més pesada la llosa que llastava els nostres representants.

Un any després la situació s'ha capgirat: un decret del Tribunal de Cuentas aparta tots els regidors afectats del cas, i només l'alcalde, a més de dos tècnics, continuen en el procés. I tan important, els principals expedients (CAP, caserna, gespa, vestidors) queden arxivats. Com a molt, es podria demanar explicacions per 74.000 euros. Insignificant. El cas Tribunal de Cuentas s'ha fos.

Cal celebrar, doncs, que la llosa s'hagi retirat definitivament de l'horitzó de tants regidors. Alguns havien vist embargat part del seu sou, i patien cada mes les conseqüències del cas. A poc més d'un any de les eleccions municipals, aquesta decisió permetrà a partits i a les persones interessades en participar directament en la gestió pública del poble, de preparar llistes amb més comoditat.

D'aquest cas hi ha encara més consideracions a fer. La notícia es va donar a conèixer als mitjans periodístics d'una forma peculiar. El dissabte de Carnestoltes un diari deia que el cercle entorn de Montràs s'anava estrenyent, com si estigués pràcticament acusat, mentre que l'endemà reconeixia que la majoria d'expedients del cas s'havien arxivat i que les peticions que es mantenien eren testimonials. És pertinent preguntar-se, també, com pot haver-hi tanta diferència entre les peticions de la Sindicatura i el Decret del Tribunal. Madrid fa referència en les seves conclusions que ni MoiàFutur ni l'Ajuntament, que són les parts afectades, s'han personat a la causa LA TOSCA va informar en el núm. 741, de desembre de 2013, que l'Ajuntament va aprovar no personar-se com a part acusatòria, amb el vot positiu d'AraMoià, l'abstenció de Convergència i el vot en contra d'Entesa. És possible, doncs, que en el tomb que ha donat el cas, hi hagi tingut un pes molt important la decisió del Ple de l'Ajuntament. I cal fer notar, finalment, que aquest cas pretenia dilucidar si la gestió de l'Ajuntament havia tingut irregularitats que comportessin un rescabalament econòmic. Que s'hagi decidit que no tampoc no vol pas dir que la gestió d'aquells anys fós, precisament, l'òptima.

 

La Tosca. Núm. 743. Febrer-març de 2014

Moianesos amb projecció internacional

Marceli-Antunez-Portada-1Aquest número de LA TOSCA dedica un ampli reportatge a una exposició que el moianès Marcel·lí Antúnez exhibeix a l'Arts Santa Mònica, en plena Rambla de Barcelona. Es tracta d'una exposició important, ja que és una antològica de la seva evolució artística i que recomanem visitar. Fa pocs mesos la Filmoteca de Catalunya ja havia mostrat també les seves creacions àudiovisuals.

També en aquest número informem de la producció del
Parsifal 13/14, una obra que Carlus Padrissa va presentar aquest mes de gener al Liceu. I recordem encara que va ser la Fura dels Baus l'encarregada d'organitzar la benvinguda del nou any a Barcelona, un espectacle que va tenir àmplia repercussió internacional. A més de les nombres obres operístiques en què en els darrers anys ha participat Padrissa, així com obertures de festivals i grans esdeveniments que han portat el nom de la Fura arreu del món.

En poc temps, doncs, s'han concentrat actes importants entorn dels moianesos més universals.El centenari del tenor Francesc Viñas a finals de l'any passat, el simbolisme del darrer conseller en cap,Rafel Casanova, amb els actes del Tricentenari, i la Fura dels Baus i en Marcel·lí Antúnez també enguany.

La primera a cosa a constatar és que la Fura dels Baus, que van sortir en carro i mula de Moià als anys vuitanta són, segurament, els moianesos més internacionalment coneguts. Són la principal icona de Moià i sempre han fet palès el seu origen, present al nom del grup. Són sinònims de creativitat i d'innovació, uns valors que la societat necessita per fer front als reptes que cal encarar.

La relació d'aquests creadors amb el nostre poble no sempre ha estat fàcil. Com a exemple més emblemàtic de la manca d'entesa entre el gust trencador dels uns i el que aleshores uns altres consideraven de "mal gust" fou la Primera Mostra Artística Lliure, organitzada a la sala de Cal Cristo, de Moià, l'any 1978. En aquella exposició, que l'Ajuntament va fer clausurar, ja hi participaven noms com Carlus Padrissa i Marcel·lí Antúnez, juntament amb altres joves amb inquietuds artístiques com el també furero Pere Tantiñà --també ben actiu amb la Fura actual, si bé no tan mediàticament present--, Jordi Soler, Josep Alboquers o Pep Solà. Els aleshores artistes "condemnats" són ara els que porten el nom de Moià pel món. Un dia caldrà valorar com fem visibles les seves aportacions al poble.

 

La Tosca. Núm. 742. Gener de 2014

Any nou, vida nova

2014-CalmaPer què no? És un tòpic? Potser sí. No volem en aquest editorial fer balanç de l’any que s’ha acabat: tots el tenim encara ben present en el nostre pensament, amb tot allò de bo i no tan bo que hem viscut, amb totes les persones que han omplert la nostra vida i amb les que han marxat; un any més, però, que acaba essent exclusiu i diferent, perquè allò que hem viscut no té tornada. Segurament que a nivell col·lectiu passarà al record com un any molt difícil, potser un més de l’època de la crisi o potser ja l’últim.

És per això que volem mirar endavant. Benvingut 2014!. T’hem esperat perquè fa temps que ens diuen que serà el fi nal de la crisi, perquè hem posat esperances en un referèndum que ens deixi decidir què volem, perquè commemorarem els trescentens anys de la derrota i, com sempre, en farem un acte d’afermament patriòtic, no pas de dolor. Però ens calen tantes coses que a hores d’ara tenim empenyorades!

Salut, amb una sanitat universal i gratuïta. Feina per a tothom, que els qui en tenen la mantinguin i que els joves no hagin de marxar a buscar oportunitats en terres llunyanes. Ensenyament de qualitat, i que els polítics deixin de jugar a qui ho espatlla més, tant en aquest com en tants altres temes. Que les dones vegin respectats tots els seus drets. Que la dació de l’habitatge sigui el fi nal del deute. Que les persones dependents tinguin l’ajut que els cal...

No són pas quimeres, aquests desitjos. D’alguna manera ja teníem els elements bàsics de la societat del benestar; els teníem perquè molts havien lluitat durant dècades perquè fossin realitat. Han calgut només uns pocs anys, polítics corruptes i uns quants decrets per a desmuntar-ho. Hem hagut d’aprendre a viure amb menys, a retornar de nou a l’austeritat,hem après que no som rics i que allò que la societat té es pot perdre amb facilitat, i això és positiu dins l’adversitat, perquè ens fa més conscients de la nostra vulnerabilitat. Però no vol dir que ens hàgim de conformar: tornem a començar i lluitem per defensar tot allò que ens han arrabassat o ens volen arrabassar.

Si podem millorar un pessic de cada cosa, si podem sentir que, en conjunt, les coses milloren, ja podrem parlar de vida nova.

 

La Tosca. Can Carner. Joies, 11-13. 08180 Moià
latosca@latosca.cat