2023

La Tosca. Núm. 820. Octubre-Novembre de 2023

Produeix satisfacció, a l'equip de LA TOSCA, la visió global dels articles a punt d'entrar a la imptremta a l'hora del tancament de cada número. En una revista no professional, la disponibilitat dels col·laboradors és clau per a fer un seguiment de l'actualitat i generar reflexió. El conjunt de les aportacions pot resultar en barreja, equilibri o contrast de gustos i opinions. En aquest número s'hi combinen la crònica associativa i festiva de les acaballes d'estiu amb notícies esportives i polítiques d'abast local i comarcal, juntament amb propostes i el pensament de moianesencs amb uns itineraris acadèmics i professionals que potser podríem aprofitar millor. Entre les notícies hi figuren decisions inajornables a prendre, personalment i local, derivades del canvi climàtic.

Podreu conèixer l'itinerari d'una noia i un noi de Castellterçol que han assolit aquest estiu el campionat juvenil del món de trail, gràcies a la professionalitat i perseverança de l'Escola de Trail del Moianès, així com la cloenda del 50è aniversari del Moto Club Moianès, amb la vista tan posada en el futur com en el passat, amb propostes per al Circuit Verd vinculades a les energies renovables.

En l'aspecte polític destaca la repercussió de la gestió del pàrquing en superfície de Moià, en què una sentència obliga l'ajuntament, provisionalment, a indemnitzar el propietari del solar. També hi ha plantejaments sobre serveis que venen del passat, com el gimnás, que també ha comportat el pagament d'una indemnització per part del municipi. Per a aviat, a l'antiga fàbrica Comadran hi ha prevista una inversió molt quantiosa; en contrast, la informació que es coneix del projecte és inversament proporcional a la inversió, en un espai en què la participació de la societat civil hauria de ser important.

A la carretera de Calders a Manresa, pròximament i probablement, es podrà veure el primer parc solar fotovoltaic del Moianès, amb dos parcs més en tramitació, un a Moià i l'altre a Calders. A l'interior podreu llegir els arguments de la plataforma que s'ha constituït i mobilitzat per aturar aquestes construccions. En una situació d'emergència com la que vivim, no és fàcil convèncer sectors majoritaris de la societat. L'administració pública local -ajuntaments afectats i Consell Comarcal- ha optat per un posicionament de perfil baix. Precisament, dos articles molt ben documentats ens parlen d'energia: << ens cal certament una transició energètica... Però ens cal només això o quelcol més?>> I amb citacions de Margalef com ara <<Els ecòlegs i els ecologistes sensibilitzen la gent i augmenten la seva capacitat de reacció. [...] si la gent se n'adona, es poden evitar catàstrofes. L'ecologia pot fer aquesta tasca i falsar (cal esperar-ho) les seves pròpies prediccions...>> Aquests arguments contrasten amb la necessitat de buscar energies alternatives en una situació d'emergència, de la qual sembla més fàcil parlar que actuar conseqüentment.

2023

La Tosca. Núm. 819. Setembre de 2023

La Festa Major a Moià s'ha caracteritzat per una programació àmplia i plural. L'assistència als concerts ha estat elevada, i la participació en les activitats, molt abundant. Cal destacar també un grau de civisme considerable, si ens atenim a les intervencions dels serveis policials i sanitaris o a l'impacte en l'espai públic..
En el moment de l'any en què es concentra més població, a Moià hi conflueix molta gent jove amb ganes de festa i de no deixar perdre cap nit, però també persones grans, nadons i malalts, amb necessitat de repòs i ganes de tranquil·litat. Conciliar del tot aquests requisits i desitjos és impossible: la festa major ha estat molt ben valorada, però segur que serà útil una avaluació interna per a fer encara més compatibles interessos dispars.

L'edició d'enguany ha suposat també un test d'estrès per al Parc Municipal de Moià, declarat, l'any 2022, Bé Cultural d'Interès Local pels seus valors històrics com a jardí. Hi ha prou experiència de programar actuacions massives al parc, amb el Musical o el Mercat de la Prehistòria, però no hi havia precedents de tantes nits consecutives de festa, amb aforaments de 2.500 persones en el concert de The Tyets o de 1.900 amb Doctor Prats. A jutjar per l'aspecte, la vegetació del recinte ha patit més per la calorada que per l'acció humana.

Aquests concerts multitudinaris són un aspecte del protagonisme que ha tingut la música aquest estiu, també en la programació del 40è Festival Viñas per part de Joventuts Musicals. El dobre retorn del reconegut pianista i compositor Albert Guinovats, que durant la temporada estival va actual en el Carnegie Jall de Nova York, i que a Moià oferí un concert i alhora presidí la Festa de l'Arbre Fruiter, o bé la proposta de la Coral Cantiga i la Cobla Sant Jordi als jardins de Can Viñas l'endemà d'actuar al Festival Grec de Barcelona, constitueixen exemples d'excel·lència i popularitat.

Però si podem encara remarcar més fets de l'escenari musical estiuenc ens decantaríem per l'Espai Musical de Moià, objecte de reconeixement en la Festa de l'Arbre i un dels impulsors del qual, Dani Vallejo, entrevistem en aquest número. Enguany també la Cabra d'Or s'ha restaurat i renovat, i any rere any el nombre d'intèrprets i la qualitat musical de la festa s'incrementa. Comprovar la qualitat interpretativa de persones molt joves en les festes de carrer constitueix una gran satisfacció. L'Espai Musical, constituït com a cooperativa, compta amb 160 socis i és una realitat que ha permès de remuntar, en part, el tancament de l'Escola de Música fa més de deu anys. Apostar per la qualitat de la interpretació musical de base, amb vocació social, és fonamental per al desplegament de polítiques culturals locals.

2023

La Tosca. Núm. 818. Agost de 2023

Escrivim aquest editorial poc després de fer-se públics els resultats electorals del 23 de juliol. Com destaquem en el titular de la revista, aquest escrutini obre un escenari complex, de desenllaç incert i que no fa descartar una repetició de les eleccions o canvis a l'alcaldia de Barcelona per a negociar suports. El fet és, però, que la majoria absoluta de PP i Vox que algunes enquestes pronosticaven no s'ha complert - la publicació de sondejos s'ha convertit més en una eina de propaganda que d'anàlisi -. El pacte dels dos partits de dretes suposava entrar en territori desconegut, ja que a les portes de casa, al País Valencià i a les Illes Balears, i fruit dels pactes PP-Vox, hi ha actuacions explícites per a minorar la nostra cultura i llengua, l'educació pública i el replantejament de molts drets socials conquerits amb esforç. Fa anys que les democràcies occidentals estan en risc, i potser cal reflexionar si les crides a l'abstenció són la millor eina per consolidar-les.
Al Moianès ha guanyat, per poc marge, ERC, seguit pel PSC, on s'ha concentrat bona part del vot útil contra el bloc de dretes. Si l'any 2019 tres de cada quatre vots van anar a partits independentistes, aquesta vegada només ha estat un de cada dos. En alguns municipis de la comarca el partit guanyador ha coincidit amb el partit de l'alcalde o l'alcaldessa.

Curiosament, a Castellterçol el PSC ha estat la llista més votada i, en contrast, la candidatura que va presentar-se per aquestes sigles a les darreres eleccions municipals no va obtenir representació. Els partits de dretes han obtingut una mitjana, al Moianès, del 10% dels vots, que a Sant Quirze Safaja gairebé és del doble.

De la política, doncs, no ens en podem desentendre. En aquest mateix número es presenta el cartipàs municipal de Moià i els reptes que haurà d'assumir el Consell Comarcal, que té per primera vegada una dona com a presidenta. La revista va farcida també d'activitats culturals, com la campanya d'excavacions a les Toixoneres, la celebració de la universitat d'Estiu, l'entrevista a una botiga de discos de Moià o l'embranzida que el Festival Ex Abrupto ha experimentat, així com una jornada sobre els inicis de l'objecció de consciència a Castellterçol.

LA TOSCA, finalment, inclou articles explicant el nou rumb d'una feta centenària com la de l'Arbre Fruiter, l'evolució d'un segle de la Festa Major de Moià o festes més recents, integrades ha en la nostra tradició, com la Cabra d'Or. Les festes majors del Moianès seran una oportunitat per a valorar la situació política i segur que també per a parlar d'una canícula que sembla instal·lada de forma permanent entre nosaltres. Des d'una bona ombra, doncs, gaudiu de les festes estiuenques!

2023

La Tosca. Núm. 817. Juny-juliol de 2023

Llegim aquesta TOSCA amb els nous ajuntaments acabats de constituir. A la revista hi ha una valoració i descripció dels resultats a cada municipi de la comarca del Moianès i, en algun cas, de la campanya, de l'escrutini i de l'agenda que es vol prioritzar per als quatre anys vinents.
Com s'informava en el número anterior, força candidats de diferents pobles havien posat el focus en reptes d'escala comarcal, com aconseguir interconnectar les xarxes d'aigua de cada municipi i alhora connectar-se amb la xarxa del Ter-Llobregat. Les pluges de maig i juny no han fet pas capgirar una situació que ja és crítica i que fa quatre anys ningú no havia posat mai sobre la taula. Com es pot comprovar a l'interior de la revista, la secada que es viu a Catalunya, i concretament al Moianès, ha tingut impacte en la premsa internacional.

Les pròximes setmanes també veurem com afecten la circulació i el paisatge les obres de remodelació de la carretera C-59, que finalment ja han començat. La millora d'aquest eix viari era una reclamació des de feia anys.

Entre els continguts d'aquest número, destaquem l'aspecte cultural, amb aportacions des de l'àmbit teatral, del museu, de la biblioteca, del Festival Viñas, o amb una entrevista a una editora de textos clàssics que ens permet de copsar el nombre de persones que intervenen en el procés d'edició.

En aquest àmbit cultural, també es presenta un primer tast del festival Ex Abrupto, que enguany amplia el seu territori d'actuació a la Biblitoeca, la plaça Major i Les Faixes 2, amb un projecte que agafa com a motiu l'episodi més tràgic de la història del Moià modern i contemporani, la guerra dels carlins. Cal destacar-hi la col·laboració pionera del festival amb Els Avets, per tal de fer-lo més inclusiu, amb la participació activa de la comunitat i també per tal d'aconseguir fer més comprensius els textos artístics.

Els Avets participen també en aquest número amb un article escrit amb lectura fàcil, una manera de crear documents més entenedors, amb una tipografia més visible, un redactat més comprensible i, sovint, acompanyat de pictogrames. Des del 2018 no poden ser privades del dret de vot les persones amb discapacitat; tanmateix, els obstacles que es troben són encara importants.

Els resultat de les eleccions a Moià han estat contundents, amb un programa d'inversions a curt termini que inclou l'ampliació de l'oferta d'equipaments culturals. Definir-los concretament constituirà, sens dubte, un altre dels reptes que l'ajuntament assumirà.

2023

La Tosca. Núm. 816. Maig de 2023

En aquest número de LA TOSCA trobareu entrevistes a persones que, amb les seves aportacions i maneres de fer, contribueixen a enriquir la vida col·lectiva del Moianès. Hi ha articles d'opinió que ens fan reflexionar sobre les formes i l'evolució dels comiats finals a les persones conegudes i estimades, com també sobre què significa prestar atenció, què implica seleccionar materials usats, etc. Del conjunt de continguts que hem triat, per a l'editorial, atesa la seva flagrant actualitat i transcendència, la renovació dels consistoris del Moianès, ja que aquest número arribarà, si tot va bé, poc abans de les eleccions municipals, a les quals cal invitar tothom a participar.
El nostre butlletí presenta valoracions de la legislatura que ara acaba en tots els municipis del Moianès, així com diàlegs amb els candidats que encapçalen les candidatures. És una manera assossegada de conèixer quines han estat les tribulacions i quins són els reptes i els objectius de cada grup, amb distintes visions d'allò que cal prioritzar a cada municipi. La relació dels temes que configuren els diferents programes ens fa adonar de la gravetat de la secada, així de com és d'important la millora de l'abastament d'aigua i una gestió eficient d'aquest element bàsic. Les persones que encapçalen les llistes fan referència sovint a l'àmbit comarcal per al tractament i solució de temes locals, com les escombraries o la interconnexió de la xarxa d'aigua de beure. Vuit anys després de l'aprovació de la comarca del Moianès, hi ha polítics que demanen accelerar el ritme i ambició del Consell Comarcal, que pot esdevenir, a mig termini, un bon referent per a la veïna comarca del Lluçanès, a qui felicitem per haver aconseguit la seva constitució per part del Parlament de Catalunya.
En dos pobles, Castellcir i l'Estany, el dia de les eleccions no tindrà gaire repercussió, perquè s'hi presenta una sola llista. També ha estat una sorpresa l'abscència de la llista que, a Monistrol de Calders, ha manat els darrers quatre anys. A Collsuspina, finalment, saben segur que tindran alcaldessa per primera vegada, perquè són dones les qui encapçalen les dues llistes.
Els candidats, recollint l'opinió dels veïns i dels membres dels seus equips, argumenten i defensen els seus punts de vista, les prioritats i els models de desenvolupament. Estranyament, a Moià, les eleccions també es caracteritzen per la presentació d'una candidatura que abjura els drets personals i llibertats col·lectives aconseguits amb l'esforç i el sacrifici dels qui han precedit. La seva presentació pública, el diumenge de Rams, va comportar una presència policial mai vista a la nostra vila. Hem contactat amb la candidatura per conèixer quines propostes té per a Moià. La resposta amb persona interposada, ha consistit en valoracions polítiques d'àmbit no local. En lloc d'alimentar la confrontació i la polèmica -que potser els nodreix- hem optat per no contribuir a la difusió d'una ideologia que suposa una amenaça per a la democràcia.

2023

La Tosca. Núm. 815. Març-Abril de 2023

La TOSCA que teniu a les mans va entrar a impremta la setmana de la celebració del Dia de la Dona. Enguany la hornada ha estat especialment reivindicativa, amb el rerefons de la polèmica reforma de la llei del "només sí és sí" a Madrid. Per primera vegada, la Generalitat s'ha dotat d'una Conselleria d'Igualtat i Feminismes. Hi ha consciència i decisió institucional sobre la necessitat d'avançar en la paritat de sexes, però això contrasta amb la realitat social, en què els delictes contra la llibertat i la indemnitat sexual i les denúncies per agressions d'aquest tipus s'han incrementat els darrers anys. 
El camí a recórrer per a la igualtat efectiva és llarg i d'aquí la necessitat de prendre decisions. Només cal resseguir el nomenclàtor dels carrers de Moià. Dels pocs noms dedicats a dones, només un és dedicat a una vindulada amb Moià: la mestra Maria Cuffí, que va exercir a l'Escola Nacional de 1951 a 1970. I ara que s'atansen les eleccions municipals, cal tenir present que la nostra població no ha tingut mai, encara, una alcaldessa.
Casualment, en el conjunt d'articles signats nominalment en aquesta TOSCA, la composició és gairebé paritària. Ens informen que, per primera vegada, el contrapàs curt dels Tres Tombs ha estat ballat per dones. Una entrevista a una altra dona ens atansa a la destacada trajectòria professional d'una moianesa en el camp de la psiquiatria infantil i juvenil. Al llarg de la vida, comenta la metgessa, un 25% de les persones patiran símptomes d'algun transtorn mental, com ara un quadre d'ansietat o un quadre depressiu. Una de cada quatre persones significa que gairebé 1.500 moianesos o 3.250 moianesencs passarem en algun moment per aquest tràngol. I són un conjunt de malalties que continuen encara estigmatitzades i que, malgrat els progressos en el tractament i en la farmacologia, no poden presentar resultats tan espectaculars com en altres afeccions, com els infarts de miocardi o cerebrals, el càncer, etc.
La conversa amb un artista molt vinculat a Moià, que va aparèixer en els mitjans per haver creat una escultura col·lectiva a França amb 35.000 espelmes, ens parla de l'art com d'una eina de transformació social. I de la importància de la vinculació que els humans establim amb el territori i el paisatge "emocional". L'artista reivindica el dret a poder gaudir del paisatge que ens envolta. Un d'aquests llocs privilegiats és el nostre parc municipal, que, declarat Bé Cultural d'Interès Local, serà objecte de millores un cop obtingudes subvencions quantioses. Permetrà la millora d'un entorn, al cor de la vila, on podrem socialitzar-nos i reforçar així el nostre equilibri i la nostra salut emocional.

2023

La Tosca. Núm. 814. Gener de 2023

Mobilitat accessible

L’any 2023 arrenca a Moià amb un nou equipament estratègic, el pàrquing del CAP. El CAP s’havia inaugurat fa onze anys, en el moment àlgid de la crisi financera. Durant molt de temps es va témer que l’ensulsiada econòmica de l’ajuntament comportés la pèrdua de titularitat de l’aparcament. No ha estat així, i ens n’hem de felicitar. El seu cost acumulat, comptant les inversions i despeses de lloguers d’espais alternatius per a aparcar, depassa els 6 milions d’euros —una xifra que s’aproxima al pressupost total de l’ajuntament l’any 2021—. Fent-ho rodó, cada plaça d’aparcament ha costat uns 40.000 euros. Són uns imports a recordar, quan la societat qüestiona les inversions o les despeses culturals i socials, en un poble que no disposa ni d’una sala d’exposicions amb estàndards homologables, com esmenta un creatiu doblement guardonat en una entrevista a l’interior de la revista.
Pocs pobles de la mida de Moià disposen d’un aparcament soterrat d’aquestes dimensions. És una oportunitat per a aplicar, i actualitzar, el Pla de Mobilitat, redactat fa cinc anys. Pacificar el trànsit al centre del poble, minvar el protagonisme del vehicle privat, incrementar la seguretat dels vianants, recuperar la visibilitat de façanes i aparadors, entorpida sovint per cotxes aparcats, repercutirà en un Moià amb millor qualitat de vida. Com va passar amb la recollida selectiva, el repte és ara la sensibilització social, el canvi d’hàbits. Donem suport, des d’aquesta capçalera, a impulsar un consell o taula de mobilitat, perquè amb la participació i la complicitat social és més fàcil de trencar inèrcies molt instaurades.
En mobilitat interurbana és imminent l’inici de les obres a la C-59, defensada per la Plataforma C-59 Segura amb una actitud constructiva i aportant suggeriments i propostes per a fer la carretera més segura. 10.800 vehicles diaris, una via estreta i amb revolts tancats, més la incidència del senglar han convertit la C-59 en un punt negre de la mobilitat. És una altra notícia positiva per a encetar el 2023.
Comencem aquest any, també, donant compte de les festes de Nadal, que s’han celebrat sense cap mena de restricció. Els carrers s’han omplert per la cavalcada de Reis, el quinto ha estat multitudinari i les entrades als Pastorets es van exhaurir. El pessebre vivent d’Oló ha estat un fenomen comarcal que, amb entrada de pagament, ha aconseguit 1.500 visitants.
Fa un any aquesta revista donava compte de l’inici del centenari del Club Esportiu Moià. A les portes de Nadal, la celebració ha conclòs amb la presentació d’un llibre que aprofundeix en la història del club, i amb una documentació gràfica on es poden identificar més de 2.100 persones que han passat pel club. La monografia constitueix la millor forma de reblar el centenari.

2022

La Tosca. Núm. 813. Desembre de 2022

La Tosca, Premi Regió 7 de Comunicació

El divendres 18 de novembre, Marc Marcè, director de Regió 7, entregava a Jaume Clarà, president de l’Associació Cultural Modilianum –entitat editora de LA TOSCA–, el Premi Lacetània dedicat a la Comunicació en una gala celebrada a la Sala Jordi Fàbregas de l’Espai Cultural de la Fàbrica Vella de Sallent. El Premi Regió 7 de Comunicació va dirigit a iniciatives informatives en qualsevol mitjà de comunicació social de les comarques de l’Anoia, el Bages, el Berguedà, el Moianès, el Solsonès, la Cerdanya, l’Alt Urgell i el Baix Llobregat Nord. La distinció a LA TOSCA és «un reconeixement a una trajectòria de 75 anys de dedicació al Moianès» i de la qual es remarca que «des del 2012 és editada per l’entitat Modilianum, que n’ha garantit la continuïtat i ha ampliat tant el seu cos de col·laboradors com la seva projecció social, amb un contingut plenament local i comarcal.»

Els Premis Lacetània estan coordinats per Òmnium Cultural Bages-Moianès. En les dues hores que va durar la gala, la comarca del Moianès es va esmentar més de quinze vegades, davant d’una audiència que excedia les 300 persones.

La celebració del 75è aniversari d’aquesta capçalera, doncs, no podia tenir un millor colofó. Com va dir Jaume Clarà en recollir el premi, la trajectòria de LA TOSCA ha estat possible gràcies a diferents equips redactors de la revista, de tres generacions diferents. Des del Consell de Redacció volem compartir aquest premi amb totes les persones col·laboradores de la revista, els subscriptors, així com amb les empreses i institucions que s’hi anuncien. Tot aquest conjunt heu fet possible que LA TOSCA hagi pogut transcórrer aquests 75, i ens empeny a continuar.

La sala Jordi Fàbregas de l’Espai Cultural de la Fàbrica Vella de Sallent té un aforament de 500 persones. És versàtil, amb una caixa escènica de 131 m². Amb vares elèctriques i motoritzades, disposa d’un equipament tècnic de so, llum i vídeo que va permetre gaudir d’un espectacle amb uns estàndards professionals. Sallent és un municipi de 6.717 habitants. Era la primera vegada que els Premis Lacetània de les Arts i la Cultura s’entregaven fora de Manresa i es va anunciar que el proper any s’entregaran de nou a Manresa, però que el 2024 es vol tornar a celebrar en un municipi diferent. A l’interior de la revista s’informa de noves inversions milionàries per part de l’Ajuntament de Moià, amb la possibilitat que es materialitzi un ajut per a Les Faixes a inicis d’any. Potser, doncs, es pot pensar en la possibilitat que d’aquí a dos anys el Moianès tingui la capacitat d’acollir aquests premis, i constitueixin una oportunitat per a projectar la creativitat, amb una mostra de les Arts i la Cultura.

La Tosca. Núm. 812. Octubre-Novembre de 2022

Del dia d’avui a l’aniversari

Escrivim aquest editorial amb l’impacte de la remodelació del Govern de la Generalitat. Gemma Ubasart ha estat nomenada consellera de Justícia, Drets i Memòria: és néta de Sebastià Ubasart, primer alcalde de la represa democràtica a Moià. LA TOSCA la va entrevistar l’any 2015, quan era secretària de Podem a Catalunya. La crisi de govern ha estat conseqüència de les contínues desavinences dels dos principals partits independentistes, i a les portes d’un hivern (molt) complex, per la crisi derivada de la guerra d’Ucraïna amb tota la repercussió energètica. Precisament publiquem un article sobre les energies renovables a Catalunya, gens còmode de llegir. I és que Catalunya és a la cua d’Europa —i també de l’Estat espanyol— en producció d’energies eòlica i fotovoltaica, un factor estratègic per al futur immediat i per al qual el Govern de Catalunya té competències. La sacralització del paisatge ha evitat posar en l’arena política, amb totes les seves conseqüències, aquest tema. El mateix succeeix amb la necessitat de modificar, urgentment, la gestió dels boscos: aquest estiu han cremat cases senceres molt a prop de la nostra comarca, i la tardor i l’hivern són el moment de prevenir els incendis, i més al Moianès, amb un 80% de superfície forestal.Escrivim aquest editorial amb l’impacte de la remodelació del Govern de la Generalitat. Gemma Ubasart ha estat nomenada consellera de Justícia, Drets i Memòria: és néta de Sebastià Ubasart, primer alcalde de la represa democràtica a Moià. LA TOSCA la va entrevistar l’any 2015, quan era secretària de Podem a Catalunya. La crisi de govern ha estat conseqüència de les contínues desavinences dels dos principals partits independentistes, i a les portes d’un hivern (molt) complex, per la crisi derivada de la guerra d’Ucraïna amb tota la repercussió energètica. Precisament publiquem un article sobre les energies renovables a Catalunya, gens còmode de llegir. I és que Catalunya és a la cua d’Europa —i també de l’Estat espanyol— en producció d’energies eòlica i fotovoltaica, un factor estratègic per al futur immediat i per al qual el Govern de Catalunya té competències. La sacralització del paisatge ha evitat posar en l’arena política, amb totes les seves conseqüències, aquest tema. El mateix succeeix amb la necessitat de modificar, urgentment, la gestió dels boscos: aquest estiu han cremat cases senceres molt a prop de la nostra comarca, i la tardor i l’hivern són el moment de prevenir els incendis, i més al Moianès, amb un 80% de superfície forestal.

La gestió del dia a dia permet d’assolir aniversaris. El primer que s’esmenta és el 40è aniversari de la Llar Els Avets, un exemple d’integració a Moià. Es parla també del 50è aniversari de les«24 hores de Moià», que impactà tant en l’esport com constituí un revulsiu en el Moià dels anys setanta, i dels aniversaris de Joventuts Musicals i Country Moià. Al centenari del Club Esportiu Moià dediquem la portada, després d’un dinar amb més de quatre-centes persones, d’haver programat exposicions i recuperat la memòria del club a les xarxes socials, i encara amb sorpreses pendents abans d’acabar l’any.

És motiu de reflexió l’entrevista a Joan Soler, de la primera promoció dels Mossos d’Esquadra i que ara s’ha jubilat. Rememora que en l’ingrés dels primer sergents «va haver-hi un acord polític entre tots els partits polítics (Convergència, PSUC...) per a tirar endavant la primera promoció de policia autonòmica i buscar un ampli ventall ideològic i territorial», que la seva carrera professional va incloure set anys amb el conseller Josep Laporte, «una persona educadíssima, vaig tenir molta sort, van ser uns anys molt bons». Un conseller a qui no va caldre ni fer-se de Convergència. Els acords polítics, les persones independents i «educadíssimes» fa temps que no formen part del paisatge de la política catalana. La trajectòria acaba a Presidència, pràcticament amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, quan «els nous venien amb instruccions de fer fora tots els qui havíem estat d’alguna manera en l’entorn del president Puigdemont». La trajectòria de Joan Soler és una metàfora de la història de la Catalunya recent.

La Tosca. Núm. 811. Setembre de 2022

Set de Festa Major

La crònica de la Festa Major de Moià deixa ben poc marge per a la interpretació. La festa ha estat un gran èxit. Moià s’ha omplert de gom a gom. Cal, per tant, felicitar l’ajuntament per l’organització. Hi havia ganes de sortir acumulades, d’anys, i també s’han pogut programar espectacles que ja ni recordàvem, com els diables de Castellterçol, que feia dotze anys que no venien al poble veí. Els números són contundents: 500 joves a la tirolina, 500 persones a l’espectacle de Quim Masferrer (l’aforament estava limitat a aquest nombre i tot venut de feia dies) i 1.800 entrades a Buhos, també amb tot l’aforament esgotat. A Castellterçol, abans de la Festa Major ja havien aconseguit 2.000 assistents al concert dels Catarres, amb el títol «Fem-la Grossa», en referència al premi guanyat per Cap d’Any.

Però la Festa Major no ha estat només resultat de les ganes de sortir, que hi són arreu, o de la capacitat financera de l’ajuntament. També s’ha actualitzat i modificat el format d’una festa tan nostrada com la de l’Arbre Fruiter: «l’escenari semblava un plató de televisió, havia desaparegut la taula presidencial (ja era hora!) i les butaques de color donaven frescor a l’ambient i una informalitat agraïda des de la platea», escriu l’autora de la crònica. Les intervencions, en format d’entrevista, van ser molt més properes, amb capacitat d’interessar segments de públic més amplis, generacionalment. També cal esmentar la temàtica del la persona escollida per presidir la festa, així com el col·lectiu seleccionat per fer el pregó, que van visualitzar el que podria ser un bon lema «Moià, obert, inclusiu i accessible».

La revista s’enceta, però, amb un tema (molt) preocupant, l’escassetat d’aigua. Hem tingut un agost en què s’han sentit trons gairebé cada tarda, però la pluja ha estat testimonial. Durant molts dies, un camió cisterna ha portat aigua als dipòsits de Castellterçol i Granera. Moià consumeix diàriament entre 2,5 i 2,8 milions de litres d’aigua, dels que només la meitat són per a ús domèstic. Les dades de l’Agència Catalana de l’Aigua mostren que el consum d’aigua per habitant del Moianès és més elevat que el de les comarques que l’envolten, i el turisme (segones residències) no sembla un factor exclusiu de la comarca, per explicar-ho.

L’energia és també objecte d’un article d’aquest número de la revista. Els subministraments bàsics els hem donat molt temps per descomptats. Passades les festes, la carència o el preu de coses tan bàsiques com l’aigua, el gas i la llum deixaran com un tema marginal l’inici d’escola una setmana abans. I comencem el setembre amb una particularitat del Moianès: els ciutadans de Vic, Manresa o Igualada podran viatjar gratuïtament en transport públic en tren fins a final d’any, un avantatge que els moianesencs no podrem gaudir, perquè aquestes mesures per promocionar el transport públic no s’apliquen a l’autobús. Torna el curs, i ja tenim deures pendents.

La Tosca. Núm. 810. Juliol-Agost de 2022

75è aniversari de La Tosca

La nostra revista ha fet tres quarts de segle. Per commemorar-ho es pot veure aquests dies, a la sala d’exposicions del Casal, la mostra La Tosca, 75 anys en 75 imatges, que selecciona una fotografia per a cada any de la revista i que ressegueix gràficament la història de Moià.

L’abril de 1947, el primer número anava il·lustrat a la capçalera per dibuixos de l’ermita i de la riera de la Tosca i a les primeres dues línies es feia referència, en castellà, a que havien passat deu anys de «lluita per la normalitat» i per «reconstruir». No calia –pel silenci imposat− fer esment dels fets traumàtics dels que havia passat una dècada i que demanaven refer moltes coses, i no només físiques. La revista saludava als moianesos «de dins i de fora» i es mencionava explícitament als estiuejants. Es recuperava una publicació des d’on aportar criteri conservador al poble, ja que la Guerra Civil havia suposat la fi del Butlletí. Aquell primer número dedicava força espai a les activitats del Club Esportiu Moià, que ara celebra el centenari, i es feia esment a que el Diumenge de Rams s’havia inaugurat, de forma oficiosa, el camp d’esports. 

El Moià de postguerra era una població empobrida i estancada, que no arribava als 2.200 habitants. Encara en el primer número de la revista es recollia el «rumor» que l’ajuntament volia emprendre la reforma del carrer de Sant Antoni. En aquesta obra hi participaria l’arquitecte Cèsar Martinell, que havia tingut l’encàrrec d’intervenir en la malmesa església parroquial i de fer també un monument de desagravi a sant Sebastià, ja que l’església que li era dedicada havia estat destruïda durant la guerra.

En anys posteriors, LA TOSCA anirà testimoniant l’arribada d’inversions en la construcció de segones residències i fàbriques, que atrauran la immigració, aportant dinamisme i pluralitat a la societat moianesa.

El número de la revista que teniu a les mans és molt singular, perquè amb l’aportació de l’Ajuntament de Moià se n’ha pogut fer una tirada molt més elevada, que volem fer arribar al màxim de llars, per participar de la nostra satisfacció amb tots vosaltres. Si en aquella primera TOSCA la revista s’oferia a la població per a donar a conèixer i compartir opinions i iniciatives, i demanava el seu suport per a poder mantenir la continuïtat, ara també volem mostrar l’agraïment als nostres subscriptors i a tots els anunciants que permeteu mantenir amb relativa bona salut l’economia de la revista. Ens plau també participar-vos de les característiques principals de la Festa Major, en un ajuntament que disposa ara de marge de maniobra econòmic, que permet executar inversions necessàries des de feia temps, i permet que la creativitat de projectes com el festival Ex Abrupto s’hagin convertit en un referent. Esperem poder-vos saludar en l’exposició i compartir experiències i reptes de futur durant la Festa Major, que serà, ben segur, reeixida com feia anys no vèiem.

La Tosca. Núm. 809. Juny de 2022

Guerra a Europa i solidaritat

Aquesta editorial s’escriu quan ja s’han ultrapassat els cent dies de la invasió d’Ucraïna per part de Rússia. En tres mesos han modificat la seva política exterior països com Finlàndia, Suècia i Dinamarca, que veuen l’amenaça a tocar i s’estan alineant amb l’estratègia militar d’Europa. La guerra està comportant, també, la carestia i l’increment de preus dels cereals i de l’energia, entre d’altres.

La guerra és a les portes d’Europa i causa la destrucció de ciutats, molta mort i patiment, i l’èxode de milions de famílies: fugir, marxar, exiliar-se, són verbs que es tornen a conjugar en rigorós present, quan els voldríem en pretèrit. La guerra és tot allò oposat a la societat, a la vida en comú, als valors ètics, a projectes de futur compartits. És l’oposat a l’esperança i a la il·lusió. Enmig de la barbàrie, sortosament també es generen reaccions de solidaritat i de suport. El Moianès està acollint a moltes famílies d’Ucraïna, mares amb fills, majoritàriament. Podeu llegir el testimoni de les persones que les acullen a diferents pobles de la comarca, a Castellterçol, Castellcir, l’Estany i Moià. Persones i famílies que han hagut de canviar el seu ritme de vida i compartir recursos i espais d’intimitat fent lloc a casa a persones que són aquí, físicament, amb necessitats materials a les que cal donar resposta des del Moianès, però que tenen el cap i l’angoixa amb el que s’està patint a pocs milers de quilòmetres al nordest.

N’hi ha que tornaran de seguida que puguin, d’altres que no saben si podran refer la vida allà de nou, perquè han arrasat els seus pobles i alguna altra, potser, que mirarà de començar de nou aquí. La Galina, la Katerine, la Nika, la Tatiana o el Bohdan no veuran, molt probablement, els seus noms impresos a la revista. Altres prioritats tenen, ara mateix. Des de LA TOSCA els expressem la nostra compassió i la nostra empatia, així com ens reconforta felicitar les persones que els estan donant acollida.

Molts catalans també van haver d’exiliar-se, acabada la Guerra Civil. Alguns d’ells, després de periples en els camps d’internament francesos, van acabar deportats als camps d’extermini nazi, com en Joan Vilalta. L’Ajuntament de Moià ha iniciat els passos per fer-li un reconeixement oficial i permanent, amb la instal·lació d’un memorial on havia residit. És un homenatge que ja s’havia iniciat amb la publicació de les seves memòries per part de l’Associació Cultural Modilianum i amb la representació teatral d’aquestes memòries. Pels que el vam conèixer, mai no haguéssim pogut pensar que darrera la guixeta del Casal, quan compràvem entrades per al cinema o el teatre, una persona estava posant per escrit la memòria del genocidi. Ara, qui sap si a la botiga o al carrer, ens hem pogut creuar amb la Galina o la Katerine. Podem haver coincidit, físicament, però la intensitat de la seva angoixa fa que, malauradament per a elles, estiguem en realitats molt allunyades.

La Tosca. Núm. 808. Maig de 2022

Sant Jordi, patró

Hem viscut el primer Sant Jordi sense mascaretes ni restriccions, la celebració que millor identifica la societat catalana. Amb un temps plujós i rúfol, però, que va deslluir la presència d’autors moianesos al carrer, en una iniciativa de la Biblioteca i l’ABIC molt ben valorada. La revista en dóna compte, tant del Sant Jordi com de les diverses activitats de Setmana Santa que s’han pogut reprendre, després de dos anys, així com la reobertura plena de l’Esplai.

LA TOSCA es fa ressò també dels problemes del present, com els robatoris al sector de Can Patiràs, i de projectes de futur, com la reivindicació del col·lectiu Moianès Cultura, que fa patent la densitat de creadors i artistes del moianès que necessiten i reclamen un equipament cultural on poder produir i programar activitats culturals de qualitat de forma estable. El col·lectiu visualitza l’edifici de Les Faixes com la clau de volta de la cultura. És una proposta que, probablement, es recollirà i serà objecte de debat en les candidatures de les eleccions municipals que se celebraran just d’aquí a un any.

La línia del temps entre el passat i el futur, que també comporta haver d’acomiadar a persones que han tingut pes i relleu a la revista, com Carles Illa, que al llarg dels anys hi va portar a terme funcions diverses, i a d’altres col·laboradors, com Joan Roca. Així mateix, a Castellterçol han hagut de dir adéu a Domènec Miró, una figura també glossada a l’interior de la revista, que va tenir un paper destacat en la cultura i la música de Castellterçol, a més de consolidar i projectar la pastisseria familiar.

El passat, també, que permet entendre el present i orientar l’avenir, com el cinquantè aniversari de l’Escola Josep Orriols Roca, en una època en que el català era aliè a la vida escolar, quan estudiar encara era un privilegi i no un dret, que no va ser fins l’any 1970 que la «Ley de Educación General Básica» va establir la gratuïtat i l’obligatorietat de l’ensenyament als infants de 6 a 14 anys i va permetre que nens i nenes compartissin les aules, en una comarca que havia canviat la fesomia demogràfica en pocs anys, degut a la immigració, i que l’escola tant va contribuir a integrar.

També fa cinquanta anys de l’organització d’uns encontres a Sant Julià d’Uíxols, a Castellterçol, que van ser llavor de l’objecció de consciència i de l’antimilitarisme a l’Estat espanyol, i que van constituir tot una fita. Una línia de pensament i acció que poden ser d’utilitat, en una situació de guerra a Europa, que ha fet portar els primers refugiats ucraïnesos al Moianès.

Salvador Espriu, en un poema dedicat a Sant Jordi que ha estat adaptat per al cant coral i que extractem, el qualifica de patró i de cavaller sense por, i li exhorta «guarda’ns sempre de la guerra civil ... ajuda’ns a merèixer la pau i salva la parla de la gent catalana. Amén».

La Tosca. Núm. 807. Març-Abril de 2022

Quedar-se a casa, esperança o amenaça

Volem encetar la primavera amb la confiança de poder sortir de casa de nou, sense tantes prevencions, i torna a gaudir de les celebracions de carrer, que tant defineixen la nostra cultura. Com el carnestoltes, del que parlem a l’interior de la revista. Fa dos anys, precisament, la rua n’il·lustrava la coberta, amb una comparsa que feia referència a una malaltia, llavors encara exòtica, que en pocs mesos va capgirar el funcionament de mig món. 

Veníem de dos anys en que el Covid ha impactat notablement en la salut i en l’economia de les societats avançades i ens ha tingut, amb diferents graus, molt més tancats a casa. Ha fet canviar llocs de residència, amb una demanda als pobles amb més espais oberts, com els del Moianès, un fenomen del que hem anat informant i que també és present en aquest número. Com ens hem fet ressò dels esforços de milers d’investigadors per trobar una vacuna que pogués limitar la severitat de la malaltia, així com dels sanitaris que han viscut amb una pressió notable, per atendre els malalts. Ha estat un esforç col·lectiu que no havíem viscut anteriorment i que ha palesat la necessitat d’una sanitat i d’un sistema públic més reforçats. 

Sortíem, doncs, d’aquest bienni negre i una realitat macabra s’acaba de desvelar, amb la guerra a les portes d’Europa. Hem vist imatges que fan feredat, com l’atac en una central nuclear o corrues de persones en trens i autobusos, fugint. S’estima que, a pocs dies de l’inici de la invasió a Ucraïna per part de Rússia, ja hi ha més d’un milió de desplaçats. Persones que no poden quedar-se a casa, pel risc dels combats i de represàlies, alguns centenars de les quals ja han arribat a Catalunya. Exiliats, refugiats i persones als llocs de combat, que necessitaran de suport humanitari amb l’amenaça d’uns governants disposats a sacrificar vides humanes per interessos que en cap cas corresponen al bé comú. El somni de la raó, que produeix de nou monstres.

A Moià, en contrast, s’ha viscut una campanya de suport perquè una jova moianesa es pugui quedar a casa. Conjuntament amb centenars d’altres joves, va participar en un acte a Girona en el primer aniversari del referèndum de l’u d’octubre. Es va impedir la circulació dels trens AVE i un jutge sentenciarà una petició de quatre anys de presó per aquests fets. Tot plegat, penes molt elevades per uns fets que en altres circumstàncies haguessin estat considerats un simple exercici del dret a manifestació i que posen en evidència el biaix partidista de l’administració de justícia espanyola.

Des de LA TOSCA donem tot el nostre suport a la Berta i a totes les persones que es poden veure privades de la llibertat per l’exercici legítim de drets fonamentals. Així com ens solidaritzem amb el poble ucraïnès en aquest moments difícils que ha de viure. Després dels dos anys de pandèmia tothom es mereix poder quedar-se a casa seva, però per la seva pròpia voluntat.

La Tosca. Núm. 806. Gener-Febrer de 2022

Inici amb bon peu, tot i les dades de salut

El dia 31 de desembre Castellterçol va esdevenir centre d’atenció perquè el municipi havia estat afortunat íntegrament amb el primer premi de la Grossa: televisions, diaris i xarxes socials difonien les imatges d’eufòria al carrer, amb el capgròs de la Grossa i les declaracions tòpiques de sempre. Amb el factor afegit que el número premiat havia estat distribuït per Activa-Terçol, una entitat que organitza i col·labora en moltes activitats populars del poble.

És la primera vegada que un municipi del Moianès és agraciat amb un premi d’aquesta quantia, un total de 9.000.000 d’euros en una població de 2.630 habitants. És més de tres vegades la totalitat del pressupost de l’Ajuntament de Castellterçol. Aquests diners tindran efectes positius, sens dubte, més enllà de les persones directament afortunades. La rifa catalana és d’una dimensió molt diferent, tanmateix, que el primer premi de la loteria de Nadal espanyola, que distribueix 688.000.000 d’euros en el primer premi. Aquest primer premi va tocar a Vic, l’any 2005, on hi van anar a parar 510.000.000 d’euros. Això significava, llavors, el 26% del PIB comarcal, en una comarca amb un sector industrial prou potent. Els efectes dels diners «caiguts del cel» van ser estudiats per professors de la Universitat de Barcelona, que van constatar també efectes negatius, com l’increment de preus en habitatge, productes de consum i alguns serveis, que van afectar tant als agraciats per la loteria com als que no. El fet que la Grossa hagi beneficiat Castellterçol, en tot cas, impactarà en l’economia municipal i haurà servit també per projectar la comarca del Moianès.

El 2022 ha començat amb bon peu, també, perquè l’Ajuntament de Moià havia aprovat a finals de desembre un pressupost que permet programar inversions i atendre les despeses del dia a dia. Significa l’inici d’una nova etapa, després d’una dècada de sacrificis per a eixugar el deute i permetrà visualitzar els fruits d’una legislatura que s’acaba, ja que el proper any hi ha eleccions municipals. I a Moià, també, el Club Esportiu Moià ha encetat els actes del centenari del club, amb molt d’optimisme precisament perquè fa poc que s’ha pogut desprendre del llast del seu deute, que ha mantingut els comptes del Club embargats durant anys.

Tanquem l’editorial amb unes dades d’infeccions per Covid de rècord en els dos anys de pandèmia. Però és cert també que, amb el volum de persones vacunades, sembla una infecció més «domesticada», amb símptomes que fan de més bon passar, majoritàriament. L’impacte en el col·lectiu educatiu i, sobretot, en el personal sanitari dels CAPS és vastíssim, perquè no han tingut cap moment de treva en dos anys. Un metge entrevistat en l’interior de la revista qualifica de «broma» els aplaudiments espontanis de la gent en la primera fase de la pandèmia, sense la millora de les condicions d’un personal mal pagat, en relació a països propers, on molts professionals decideixen anar a treballar. Que l’any que iniciem i la millora econòmica pronosticada serveixin també, doncs, per a posar les bases d’una millora en les condicions de treball dels professionals públics qualificats.

2021

La Tosca. Núm. 805. Desembre de 2021

Literatura i informació de proximitat

L’edició nadalenca de LA TOSCA aplega tres entrevistes vinculades al sector del llibre: la publicació imminent d’un assaig que descriu i analitza la consolidació d’un partit d’extrema dreta i de com ha fagocitat moviments d’ultradreta anteriors; la publicació de la primera novel·la d’una autora que, en el recull de contes publicat anteriorment, va sacsejar l’ecosistema de la literatura catalana, i l’obtenció d’un premi important per la tasca d’edició de literatura juvenil i de divulgació científica. Tres registres ben diferents, que tenen en comú l’estar en el nucli d’un sector cultural al que li havien cantat les absoltes, però que encara sembla conservar una mala salut de ferro. Comparteixen, pel que fa a l’autoria, persones identificades amb Moià, perquè hi han vingut a viure i hi fan vida social, o perquè hi han viscut una etapa vital. La creativitat dels autors i artistes del Moianès reclama més divulgació i posada en valor, perquè coneixem ben poc la projecció de persones vinculades a la comarca en els sectors creatius i també perquè és una riquesa i una oportunitat per al patrimoni de la comarca.

A l’interior de la revista es descriu la finalització, mitjançant sentència judicial, de l’aparcament del carrer de Santa Magdalena i s’anuncia el projecte que permetrà acabar el pàrquing del CAP. Una notícia important perquè indica la recuperació de múscul financer de l’Ajuntament de Moià, ja que es tracta d’un projecte de mig milió d’euros; perquè permetrà disposar de 140 places públiques d’aparcament al centre, i també per la seva dimensió simbòlica: l’immens espai dessota la plaça del CAP és com un forat negre del que tots hem sentit parlar, però que mai no hem vist ni crèiem possible d’imaginar, ja que amb la liquidació de la societat Moiàfutur era força probable que Moià en perdés la propietat.

Fa deu anys es va inaugurar el CAP. La primera pedra l’havia posat la consellera Marina Geli, que signa un article en aquest número de LA TOSCA. El sector públic estava immers en una crisi financera aguda, que a Moià comprometia el futur de l’ajuntament. La inauguració del CAP va il·lustrar la primera coberta de l’actual equip de redacció d’aquesta revista. Una dècada és un període de temps prou llarg. Ningú hagués sabut vaticinar que a l’ensulsiada financera caldria afegir una epidèmia mundial. Tampoc auguràvem un futur esplendorós a la nostra capçalera, per la crisi del sector del llibre i les revistes en particular. Enguany se celebren els 40 anys de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal. A Catalunya hi ha gairebé 140 publicacions d’aquesta índole, on treballen un miler de persones i que disposen de 565.000 lectors al mes. Com a conjunt, és el grup editor més gran de Catalunya i asseguren la cobertura informativa en pobles petits i grans. Aprofitem l’aniversari per destacar el valor de la notícia de proximitat, vinculada a associacions i comerç local. Com ha passat amb l’alimentació, augurem un increment del valor de la informació de quilòmetre zero, en relació a la informació processada.

La Tosca. Núm. 804. Octubre-Novembre de 2021

Sinistralitat a la carretera de Manresa

Onze de setembre a Moià. Són dos quarts d’una: l’ex-presidenta del Parlament de Catalunya Carme Forcadell, acompanyada de les autoritats locals i comarcals, arriba a peu al monument a Rafel Casanova i rep l’aplaudiment i l’escalf de la població, que l’espera per celebrar la Diada. S’enceta l’acte. La representant dels Mossos d’Esquadra i de la Policia Local saluden la bandera mentre l’Espai Musical interpreta el Cant de la Senyera. Són tots aliens al fet que, en aquells precisos moments, a uns centenars de metres, una dona gran és atropellada a la carretera de Manresa, amb resultat mortal.
Tres atropellaments en dos mesos en el tram de carretera del Poble Nou a la plaça del Moianès han fet disparar les alarmes. Potser ha estat només una fatídica coincidència, però es pot pensar si les actuacions portades a terme fins ara per millorar-ne la seguretat han estat suficients. Hi ha un fet estructural. L’oferta de locals comercials a la banda sud de la carretera va causar, fa anys, una concentració de supermercats i botigues que comporten un tràfec diari de centenars de persones i de vehicles. La carretera és prou ampla, factor que no contribueix a la percepció de la necessitat de circular a poc a poc, i el fet que els vehicles puguin estacionar en sectors del tram lateral de la carretera redueix la visibilitat dels vianants en el moment de travessar algun dels passos zebra existents. Els estacionaments, sortides i càrregues dels vehicles poden contribuir a incrementar la distracció de conductors i vianants.
La carretera és de la Generalitat de Catalunya. Amb dades poc actualitzades, en el tram cap a Calders hi havia una Intensitat Mitjana Diària d’uns 3.580 vehicles. L’Ajuntament de Moià va presentar el 2018 un Pla de Mobilitat. Es calculava llavors que a Moià hi havia cada dia uns 4.580 desplaçaments interns amb cotxe. El Pla tenia dos objectius principals: millorar l’accessibilitat de l’espai urbà (és impossible passejar còmodament per moltes voreres de Moià) i millorar la seguretat viària (fer que els cotxes corrin menys i que les persones puguem circular pels carrers de forma segura sense perill de ser atropellats). Amb les limitacions econòmiques de l’ajuntament, el Pla s’ha desenvolupat parcialment.
A l’interior de la revista es recullen opinions sobre possibles propostes de millora a la carretera, que en cap cas eludeixen la responsabilitat personal de conduir a les velocitats i amb les condicions físiques que estableix la normativa. Però també és una responsabilitat col·lectiva reflexionar sobre la seguretat viària i sobre models de mobilitat. El Pla de Mobilitat assenyalava que gairebé el 75% de l’espai públic de Moià era per als cotxes –calçada i aparcament. És moment, doncs, d’insistir en la necessitat d’incrementar el protagonisme dels vianants, per seguretat, per a millorar la qualitat de vida i també de la percepció del paisatge i el patrimoni local.

La Tosca. Núm. 803. Setembre de 2021La Tosca. Núm. 803. Setembre de 2021

Frontissa entre estiu i tardor

El número de setembre de LA TOSCA fa de frontissa entre les festes i el ritme d’estiu, més pausat, i les obligacions i la quotidianitat de la tardor. Hi ha com un ritu de pas, quan el dia s’escurça, entre fer balanç del curs passat i encarar el nou, amb la Diada com a termòmetre de l’ambient polític.

Enguany, en l’organització de les activitats d’estiu es comptava amb el precedent de l’any passat, malauradament. L’experiència feia preveure canvis de darrera hora i recomanava no generar gaires expectatives en la programació d’actes. No ens ha agafat de nou, doncs, tenir les activitats concentrades al parc de Moià, amb la Cabra d’Or engabiada entre aquelles parets, sense poder sortir al carrer a esplaiar-se; ni veure les danses de Moià i Castellterçol canviades de plaça... I, tot i això, podeu llegir a l’interior de la revista la multiplicitat i riquesa de les activitats fetes a Moià i altres pobles del Moianès.

Qualsevol pronòstic en relació al Covid-19 és com garbellar aigua, amb onades successives que semblen rítmiques i sense aturador. Escrivim aquestes ratlles, però, amb dues de cada tres personesamb la pauta completa de la vacuna al Moianès. I és aquest el factor decisiu per a trencar el cicle d’onades i encarar amb optimisme el nou curs. Un article torna a insistir en la importància de la vacunació, article que considera els moviments negacionistes, també presents a casa nostra. Quins són els motius que els fan aparèixer? La desconfiança, el sectarisme i la complexitat integren la resposta. Jorge Wagensberg, que va idear el Cosmocaixa, afirmava que calia neutralitzar una gran contradicció del món actual: la ciència és la forma que més impacte té en la vida de cada dia, allò que més influeix en el nostre futur i, paradoxalment, és allò que menys estímuls provoca en el ciutadà, allò que menys coneixem. Sembla que no donem credibilitat als fets més elementals, que actuem en grups-bombolla de creences i opinió, aliens i impermeables als altres.

És possible que aquesta desconnexió entre els uns i els altres es pugui traslladar a les posicions tan antagòniques que hi ha en relació amb l’Ateneu Popular i les pintades, motiu de sengles articles. El que el dret i la justícia anomena ocupació és alliberament per a uns altres, i els qui volen promoure solidaritats alternatives són titllats d’antisocials. Qualificar les pintades de vandalisme, com fem en aquesta revista, és considerat violència institucional per a uns col·lectius: vivim cada vegada més polaritzats i, per tant, més incomunicats, sense arguments i fi ls que connectin els extrems. Reivindiquem, per tant, l’intercanvi, la negociació i les transaccions entre uns i altres, fer de frontissa per a rebaixar crispacions i encarar els problemes i reptes de la pròxima tardor.

La Tosca. Núm. 802. Juliol-Agost de 2021

Festa major amb toc de queda?

Aquest editorial s’escriu en ple toc de queda nocturn a Moià, una restricció que s’estén a 161 municipis per l’impacte que hi té el Covid. Cobreix gairebé tots els municipis de l’àrea metropolitana, la costa del Maresme, el Garraf, la Selva, etc. Moià és l’únic municipi afectat de la comarca del Moianès. El toc de queda podria condicionar l’activitat nocturna de la propera Festa Major. LA TOSCA en fa previsions, en conversa amb el regidor competent. I és que Catalunya va relaxar molt les mesures a l’inici de l’estiu, en un final de curs amb concerts i desplaçaments massius. L’alegria del solstici, amb la revetlla de Sant Joan com a símbol d’un canvi d’etapa, té una penitència cara, amb el sistema de salut de nou al límit.

A l’interior de LA TOSCA hi ha notícies i valoracions molt positives que també representen un nou període, com el fet que l’Ajuntament de Moià s’ha espolsat definitivament el llastre del deute, un punt fort que ha estat profusament multiplicat a les xarxes socials i a la televisió, i que ha posicionat de nou l’alcalde com a model de bona gestió a Catalunya. I no és l’única: una entrevista a l’actual propietari de l’Escorxador palesa com una indústria (que era a les portes del tancament per sentència judicial, amb el consegüent risc de deixar sense feina a mes de dues-centes persones) ha pogut donar la volta a una situació difícil amb determinació i inversions.

I trobareu encara el testimoni de moltes activitats culturals a la comarca, de formats i temàtiques ben diferents: jazz, titelles, teatre, jornada d’estudi... Són mostra, en part, de la iniciativa de la societat civil, i també de la voluntat dels diferents ajuntaments per disposar d’una programació que serveixi alhora per reforçar la identitat i com a eina d’atracció. En sobresurt Ex Abrupto, una proposta artística ben comissariada, que presenta les produccions d’arts visuals i sonores de forma innovadora, en instal·lacions i accions performatives al carrer i als portals de les cases. Aquest projecte, que ha estat una aposta personal durant anys, l’Ajuntament de Moià l’ha assumit plenament, enguany, potser com una anticipació dels projectes que poden recolzar-se en un futur.

El proper número podrem donar compte i fer balanç de les activitats d’estiu: l’Stagnum, la Caminada Popular, les festes majors, amb una programació limitada de nou pel coronavirus. L’Ajuntament de Moià vol, el mes de setembre, retre comptes i presentar en assemblea les oportunitats econòmiques de futur, ara que es disposa de marge de maniobra. Per preparar el nou curs, doncs, serà enriquidor poder-se trobar i compartir il·lusions, anhels i criteris, en la vida en comú que significa la Festa Major que, amb les limitacions corresponents, esperem que gaudiu.

La Tosca. Núm. 801. Juny de 2021

La vacuna, d’esperança a realitat

El titular de LA TOSCA de gener de 2020 era «Moià: un 2020 marcat per l’urbanisme?» Pronòstic ben errat, perquè el que va marcar Moià, el conjunt dels 947 municipis de Catalunya i el món sencer va ser la irrupció d’una malaltia que ni nom tenia quan escrivíem aquell article i títol. Des de llavors, al Moianès, almenys 1.000 persones han patit el Covid, de les quals 286 han requerit ingrés a l’UCI d’un hospital.

 Escrivim aquest editorial amb dades de 31 de maig. A la comarca, el 36,2% de la població ja ha rebut la primera dosi de la vacuna i gairebé el 20% tenen la pauta completa. Aquest dia, ni a l’Institut Moianès, ni a l’Escola Josep Orriols Roca ni a l’Escola Pia no hi ha cap grup confinat, ni tampoc ho està cap alumne ni docent. De l’Àrea Bàsica de Salut de Moià podem conèixer quantes dosis de Pfizer, d’AstraZeneca, Moderna i Janssen s’han subministrat, noves paraules de marques i fabricants de vacunes que hem incorporat al nostre repertori. Les dades s’ofereixen amb transparencia i s’actualitzen constanment. Quan ho llegiu, el percentatge de vacunats serà encara més elevat.

Vam aprendre, amb dolor, el significat de «creixement exponencial» en l’evolució del nombre de malalts i ara, finalment, el creixement exponencial fa referència a la corba de persones vacunades: des de fa unes setmanes, veure Les Faixes, a Moià, i els centres de vacunació massiva a Barcelona és el millor espectacle cívic, que atorga ple sentit a la vida en societat. Una organització impecable està donant el tomb a una situació que ha aturat el món durant un any sencer.

Per Setmana Santa es va obrir la porta a la mobilitat i el nombre de persones vacunades ha impedit una nova onada d’infeccions. A l’interior de la revista es descriu la recuperació de la celebració de Sant Jordi i dels llibres que autors moianesencs van presentar. En un d’aquests llibres, el protagonisme n’és la resiliència, entesa com la capacitat d’una persona de fer front a les circumstàncies traumàtiques que ha patit en un moment de la vida. És d’hora per saber quina resiliència col·lectiva tenim i quines ferides i pòsits haurà deixat aquesta patacada social. Ara que baixa d’intensitat, però, és moment de dirigir l’atenció també a fites col·lectives com la nova Estació de Depuració d’Aigües Residuals a Moià, una inversió llargament esperada que s’ha fet realitat.

Després d’un trimestre d’haver anat a eleccions, s’ha format Govern. A Moià es presentaven sengles llibres de JxCat i ERC el cap de setmana en què es va aconseguir el pacte. Algun nomenament tindrà repercussió en la gestió del dia a dia municipal. Esperem que, paulatinament, els actes socials i culturals al carrer i la preparació de les festes majors prenguin protagonisme. I que la gestió municipal pugui afrontar temes com el que encapçalava la revista el gener del 2020, perquè serà senyal que el Covid no és l’únic protagonista.

La Tosca. Núm. 800. Abril-Maig de 2021

LA TOSCA arriba al número vuit-cents

L’abril de 1947 va editar-se el primer número de la revista LA TOSCA. La Guerra Civil s’havia emportat, també, les publicacions existents i aquell Moià minvat, de poc mes de 2.100 habitants, volia treballar, remuntar i mirar endavant, evitant el dolor del passat i el present. Naixia una capçalera per orientar i influir en els valors del futur.

No en queda ningú, dels pioners i de l’equip que va iniciar la revista. Commemorem el número 800 amb un quadern a color; és una celebració agredolça, perquè portem dos números consecutius acomiadant persones molt significatives per al poble i per a la revista: una rotllana de sardanes no farà de bon tancar a Moià sense el mestratge i la persistència de Ramon Marsinyac --i la Mercè Homs-- durant cinquanta anys. Afegim a les aproximacions que se’n fa a l’interior, la imatge d’una ballada de sardanes en les primeres edicions de la Fira, inclosa a les pel·lícules recuperades que es van presentar en el pregó de Festa Major, fa tres anys. La mort de Josep Lluís M. Picanyol ha tingut repercussió a tot el país. Els seus dibuixos ja formen part de l’imaginari col·lectiu i han estat portada de la revista, on Picanyol ha estat entrevistat en diverses ocasions. La història de Moià en cromos és un altre patrimoni que Picanyol va dibuixar, i que un dia caldrà valorar de nou. LA TOSCA va anunciar en primícia el primer adéu, d’Ot el Bruixot. Precisament, una crònica recorda l’emplaçament i la inauguració al Parc de l’estàtua d’aquest personatge, monument que mereixeria una menció al traspàs del seu creador.

L’interior de la revista dóna compte també d’una Setmana Santa buida d’activitats tradicionals, per segon any consecutiu. És paradoxal llegir la crònica de l’activitat a les Coves del Toll, amb 1.200 visitants, que millora els resultats de Setmana Santa pre-Covid, o bé recordar la imatge d’un poble ple de gent a vessar i contrastar-ho amb l’absència d’armats, processó i caramelles.

També informem d’altres iniciatives com Gatzara, una entitat creada fa un any per a l’educació en el lleure, pensada per a acompanyar els infants i joves en el seu creixement personal i emocional i ajudar-los a tenir una perspectiva crítica de la societat on viuen. I de noves empreses creades al Moianès, que poden potenciar els valors del paisatge, així com exposicions i premis protagonitzats i participats per joves de Moià. A l’extrem de la comarca, el catàleg de patrimoni de Santa Maria d’Oló enriqueix els recursos a posar en valor i protegir.

El món s’ha accelerat molt, des del 1947. La continuïtat d’una revista local i comarcal com LA TOSCA constitueix una raresa en l’ecosistema mediàtic, com ja ho és defensar i expressar una opinió argumentant i escrivint més d’un paràgraf, en el diluvi de les xarxes i la comunicació actual. En aquest context, precisament, aquesta capçalera vol continuar essent encara un petit recer.
 

La Tosca. Núm. 799. Març de 2021

Una diputada que s’obre camí, una companya que ens deixa

Una moianesa serà diputada al Parlament de Catalunya per primera vegada. És la Basha Changuerra, fi ns ara regidora a l’ajuntament. Hi ha precedents de moianesencs al Parlament. En 1980 Alfons Carles Comín va ser escollit diputat pel PSUC; no va poder prendre possessió perquè morí el juliol d’aquell mateix any. En la crònica de l’enterrament a Castellterçol, Jordi Soler Tura posava en valor el Moianès que tan apreciava Comín; el seu fi ll, Toni Comín, va ser també diputat pel PSC. Carles Puigdomènech, de família moianesa, havia estat diputat al Parlament per UDC (2000-2006) i Dionís Guiteras ho va ser per ERC entre 2012 i 2015. I encara podríem esmentar d’altres parlamentaris vinculats en diferent grau al Moianès, com Joan Puigcercós, Rafael Ribó o Pere Portabella.

Basha Changuerra és, però, la primera moianesa, i afrodescendent, que ocuparà un escó. LA TOSCA fa un resum de les eleccions del 14-F al Moianès. Amb un 77% de vot independentista, la fotografia de la comarca no coincideix amb la del conjunt de Catalunya. Tal com declara a la revista, la Basha va al Parlament amb una agenda clara, i a combatre el racisme que, malauradament, serà present en les discusions de la Cambra. Aquesta pròxima legislatura no anirà pas mancada de reptes, amb la crisi sanitària, social i econòmica que ara fa un any que va arrencar. Una ex-regidora s’obre camí al Parlament. Des de la nostra revista la felicitem i li desitgem encert.

La Mercè Bigorra, una altra dona, ens deixa. D’una altra generació, el fet de ser dona tancava oportunitats formatives, però va poder llicenciar-se a Barcelona i s’incorporà a l’Institut, on va treballar trenta-tres anys. El primer any, alguns la vam tenir de professora i n’ha estat també dels nostres fills. A més del record a la classe, hi ha exalumnes que han transmès la descoberta que els va significar el seu acompanyament en els viatges de final de curs, en una Catalunya que encetava la transició democràtica, com en un viatge a Llançà, en un hotel d’una altra moianesa, on van escoltar per primera vegada en concert Ramon Muntaner. Inquieta i amb voluntat transformadora, es va presentar a les llistes d’esquerra en les primeres eleccions democràtiques de 1979. Aquells anys va tenir també un paper actiu en el grup escènic, en la Junta del Casal i en l’Agrupament Escolta. En les eleccions municipals del 2015 va entrar de regidora en l’equip d’AraMoià de Dionís Guiteras.

La Mercè pertanyia a l’Associació Cultural Modilianum des dels seus inicis. Quan l’any 2012 Modilianum es va fer càrrec de LA TOSCA també s’incorporà al Consell de Redacció d’aquesta revista. És, doncs, un moment de dolor i tristesa per a la nostra associació, que compartim amb altres grups de Moià. En lamentem la pèrdua i traslladem el nostre condol a tota la seva família.
 

La Tosca. Núm. 798. Gener-Febrer de 2021

Encarant l’any 2021

Les festes de Nadal s’han celebrat «sota mínims» i, tanmateix, les entitats, els botiguers i l’ajuntament han maldat per organitzar activitats ben diverses i de qualitat: la promoció del comerç local, el vídeo mapping a la façana de l’església i la rebuda dels Reis al pati de l’escola pública, retransmesa en directe pel canal de YouTube de Ràdio Moià, van ser bona mostra de com la imaginació i la tecnologia poden unir-se per al disseny d’alternatives exitoses en actes, com la cavalcada, de llarga tradició i en què la introducció d’innovacions planteja riscos.

Amb Nadal i —quan llegiu LA TOSCA— la festa major d’hivern s’haurà completat tot el cicle de l’any en què la nostra vida ha estat del tot condicionada pel Covid-19. De fet, la revista és curulla d’aportacions que mostren com la pandèmia ha llastat la nostra activitat, amb el balanç de l’any municipal, el confinament, i les activitats d’entitats com la Biblioteca, el Museu o el C. E. Moià. L’Ajuntament de Moià ja ha fet una despesa directa de 375.000 euros en un pla de xoc i és agosarat d’aventurar quins seran els costos que els ajuntaments hauran d’anar assumint per a pal·liar les demandes i urgències socials, que malauradament creixeran força.

Políticament, l’any 2021 s’ha encetat amb una sacsejada internacional d’impacte. L’assalt al Capitoli de Washington per part dels seguidors de Trump, encoratjada per l’encara president (quan escrivim aquest editorial), és una mostra de fins a quin punt estan en entredit les democràcies occidentals. El totalitarisme, en moments de misèria econòmica i social com l’actual, creix. Quan llegiu la revista ja s’haurà decidit si les eleccions al Parlament de Catalunya es poden celebrar el 14 de febrer. Amb una legislatura esgotada des de fa temps, la renovació del Parlament pot veure’s també afectada pels estralls del coronavirus, en forma d’abstenció o de càstig als partits que han hagut de prendre decisions doloroses.

Vuit persones moianesenques integren les llistes en sis formacions polítiques, de les quals Basha Changuerra, regidora a Moià i cinquena en la llista de la CUP, té possibilitats d’obtenir l’acta de diputada.

La «bombolla» en què estem instal·lats —objecte de refl exió en aquest número— ens ofusca el valor de notícies molt positives. La principal és que ha començat la vacunació, també a casa nostra. Mai la ciència no havia treballat tan intensament i en tan poc temps per trobar solucions a un problema de salut mundial. Aquesta fita,i no pas les imatges de Washington, són les que han de marcar el nostre horitzó.

En aquest número de LA TOSCA, finalment, es repassen altres impactes positius, com la culminació de l’estació depuradora de Moià, la selecció del nostre parc de bombers per a un premi internacional d’arquitectura o les fi tes d’una esportista de casa. Amb aquestes notícies positives i les imatges de la vacunació que va avançant podrem encarar els reptes del 2021.
 

2020

La Tosca. Núm. 797. Desembre de 2020

El Moians, dest de tornar a casa

Es clou un any del tot excepcional: en l’editorial de fa dotze mesos ens fèiem ressò del resultat de les eleccions al parlament espanyol, dels talls a la Meridiana i de l’AVE, motiu de controvèrsies, llavors, pel «procés» i els empresonaments que se’n van derivar. No s’havia iniciat el «tsunami», encara. En ple hivern, vam saber d’una ciutat a la Xina, Wuhan, amb gairebé dotze milions d’habitants, i del seu mercat. I ho guaitàvem com un tema remot, gairebé exòtic. Ni tan sols quan l’onada va arribar a la ciutat de Milà no vam prendre consciència que aquest tsunami inundaria tota la terra. Des de llavors estem fent front a llargs mesos d’angoixa, depressió, descrèdit, dol, impotència, incertesa, indignació..., dolors, en definitiva, que les societats benestants crèiem aliens.

El Covid-19 ens ha permès de conèixer, malgrat tot, persones del Moianès que treballen amb ritme trepidant per ajudar la societat a encarar els problemes diaris i trobar-hi solucions. Han estat a la portada de LA TOSCA enguany; com en aquest número, amb l’entrevista a Clara Prats, que és ben il·luminadora, més enllà de temes locals. Mostra com una persona graduada en física teòrica —disciplina propera a la filosofia, però amb l’ús de la matemàtica i el mètode científic— acaba desenvolupant models i indicadors com l’índex de rebrot, que ajuden a prendre decisions vitals: d’allò més abstracte i abstrús a la màxima aplicabilitat. L’entrevista fa patent com milers de persones es desviuen per trobar remeis a aquesta situació. La investigadora explica també que ha canviat de municipis de residència, de llocs de treball, però el Moià on va passar la joventut i va estiuejar s’ha quedat com a referent estable, «el lloc de tornar a casa i on sempre es pot tornar». Amb la pandèmia aquesta percepció s’ha estès, modificant força pautes de vida, tal com informem en aquest número, que explica com moltes famílies estan reconvertint segones residències del Moianès en habitatge habitual i que hi ha demanda per venir a viure a la nostra comarca, percebuda com a lloc proper a Barcelona però molt més segur i amb una vida més distesa. Curiosament, una demanda que el mercat immobiliari no pot cobrir, amb la paradoxa que hi ha un gran nombre de pisos buits, però que no hi ha prou oferta de lloguer.

Si l’índex de rebrot ho permet, les pròximes setmanes reobriran els establiments de restauració, després de setmanes de tancament que han incrementat la foscor i la desolació de l’espai públic. Amb el coronavirus s’han capgirat les pautes i tradicions de tot el cicle de l’any: Setmana Santa, Corpus, fi res, festes majors... Tampoc Nadal no se n’escapa. Des de l’Associació Cultural Modilianum posem a la venda el calendari, com cada any, al carrer. És una bona ocasió per a desitjar-nos mútuament, amb prudència i distància física, un millor any 2021, com també fem des d’aquí.

La Tosca. Núm. 796. Octubre-novembre de 2020

El curs més incert

Aquest número de LA TOSCA recull les impressions dels responsables dels centres educatius i socials a Moià en el moment crucial del cicle de l’any, l’inici del curs escolar. Catalunya ha estat pràcticament mig any sense activitat escolar presencial, i poder obrir les escoles després de l’estiu suposava el repte principal, com a col·lectivitat, per a poder seguir pensant en recuperar unes pautes de vida mínimament semblants a les que hi havia fa un any.

Així doncs, l’Escola Josep Orriols Roca, l’Escola Pia, l’Institut Moianès, Level Idiomes, Let’s Speak, Kids&Us, l’Escola Somnis i d’altres clubs i associacions esportives i socials detallen com han preparat i com arrenquen el curs, amb una pauta comuna, la incertesa com a principal característica. Tothom ha anat adaptant instal·lacions i pautes de seguretat a unes directrius dinàmiques, això quan han existit i s’han transmès. Es constata que, almenys pel que fa al municipi de Moià, l’ajuntament ha estat una administració més propera i àgil que la Generalitat, donant resposta a les necessitats materials de les escoles per fer front al Covid.

És important ressenyar, també, que més enllà de l’educació obligatòria, la formació de lliure elecció com l’anglès o bé activitats de lleure i socials, com les que porta a terme l’Agrupament Escolta, no sembla pas que la por en condicioni la participació.

El curs ha pogut començar i agafar ritme, presencialment, i aquesta ja és una bona i gran notícia. A un mes d’haver encetat el curs, els tancaments de grups escolars per positius de Covid són prou discrets, en proporció al conjunt. Les xarxes socials, curulles d’experts en totes les especialitats, auguraven que les autoritats sabien que el curs presencial era inviable, però que no gosaven encarar-ho: per fer front al Covid, doncs, cal escoltar millor els científics que els tertulians! La salut, tota manera, continuarà essent el centre de gravetat de la tardor. A Moià, la façana del CAP gaudirà d’una nova pell, amb les obres de substitució de les plaques de revestiment. També s’incorpora un cotxe assistencial híbrid, elèctric i de gas.

El curs polític ha tingut un començament diferent, amb la inhabilitació anunciada del president de la Generalitat i la mirada posada en les eleccions al Parlament de Catalunya. La Diada a Moià, enguany, ha passat pràcticament desapercebuda. S’ha celebrat el tercer aniversari de l’1 d’octubre amb un acte a la plaça del CAP, en què un mural de mida gegant va tenir molta repercussió a les xarxes, i que va ser retirat i vandalitzat el tercer dia per un grup que es feia dir «Unión de Brigadas».

Finalment, aquesta TOSCA també es fa ressò de commemoracions, com l’aniversari de Joan Codina, que el dia 21 de setembre va fer cent anys amb plena lucidesa. La revista publica també la col·laboració número 50 de Marian Baqués.

La Tosca. Núm. 795. Setembre de 2020

Suspens

Redactem aquesta editorial quan força subscriptors no han rebut, encara, la revista en paper que havia d’haver arribat a les cases una setmana abans de la Festa Major de Moià. Estranyats pel retard i personats a l’oficina de «Correos», vam ser informats que no disposaven de prou personal i… que ja veuríem quan ho distribuïren. No, no és admissible la deixadesa i la manca d’eficiència de la Sociedad Estatal de Correos y Telégrafos --sí, encara manté el telègraf al seu nom, perquè no hi hagi dubtes del seu anacronisme--. L’empresa es nodreix dels «presupuestos generales del Estado» i està presidida, amb un sou brut de 170.000 euros l’any, per Juan Manuel Serrano, que havia estat cap de gabinet del presidente Pedro Sánchez. Des de LA TOSCA demanem disculpes als nostres subscriptors i anunciem alguns canvis en la distribució de la revista, ja que el suspens a «Correos» no és recuperable el mes de setembre.

El suspens plana també en l’inici del curs. La represa escolar serà, socialment, la prova més dura des del confinament. Està clar que l’obertura d’escoles, instituts i universitats farà incrementar els contagis, però és difícil d’imaginar un altre curs perdut. És probable que hagi mancat previsió i és comprensible la preocupació dels pares. També s’entén que el col·lectiu docent vulgui treballar amb unes condicions de seguretat mínimes. Tanmateix, algunes alertes dels sindicats a l’educació fan pensar si hi ha determinats col·lectius públics que creuen tenir un estatus diferenciat. O és que el personal sanitari ha pogut treballar en condicions òptimes? I els conductors dels transports públics? No hi ha cap sector prestant serveis en unes condiciones de seguretat de total garantia, però bé cal avançar, encara que sigui amb el vent en contra, perquè la sotragada econòmica està impactant també en la salut col·lectiva.

I encara més temes de suspens: seria de desitjar que aquest setembre es faci pública la data de les eleccions a la Generalitat de Catalunya. El propi president havia declarat que la legislatura estava exhaurida fa temps. Aquesta situació d’interinitat, de precampanya i de pugna entre els partits al Govern no ajuda ni a recuperar la confiança de la ciutadania ni a prendre les decisions necessàries. En contrast, un acte d’ERC a Moià va permetre visualitzar un Dionís Guiteras molt ben posicionat en el partit i que podria ser un bon candidat a alguna conselleria de la propera legislatura.

La Festa Major de Moià s’ha tancat amb cancel·lacions d’actes i d’altres que s’han hagut de desenvolupar en circumstàncies excepcionals. Ha estat, però, una festa per a recordar. Un record ben merescut per a les víctimes del Covid-19, a qui s’ha dedicat un monòlit al Parc Municipal, i que també han estat presents amb la presidència de la Festa de l’Arbre Fruiter per al Dr. Lázaro i amb un dels premis al Civisme a l’Hospital-Residència. No tot ha quedat en suspens.

La Tosca. Núm. 794. Juliol-Agost de 2020

Any de traspàs

Qui ens ho hagués dit, que LA TOSCA il·lustraria la coberta del número de Festa Major amb un acte parlant d’una malaltia, enlloc de triar una fotografia de la Cabra d’Or, de la represa del Musical, de la quarantena edició de la Caminada Popular o dels Gegants, imatges que associem de seguida amb la Festa Major.

I és que es fa difícil parlar d’altra cosa, enguany, perquè la pandèmia ha penetrat totalment les nostres vides i condiciona qualsevol decisió que prenguem. Després de tres mesos tensos i llargs crèiem, almenys, de poder reposar mínimament aquest estiu i fer un parèntesi, però, amb paraules d’una metgessa de Moià a l’acte del Parc, ni vam poder saltar l’onada, ni hem escapat del tsunami i estem bussejant en unes aigües tèrboles i amb un aire enrarit. Amb l’expansió dels rebrots, algunes de les previsions sobre les activitats d’aquest estiu, prudents, que conté la revista, poden ser paper mullat quan llegiu aquesta TOSCA.

Amb condicionants, una de les activitats que s’han pogut portar a terme ha estat la Universitat d’Estiu del Moianès, que sembla ben consolidada i que amb la difusió del patrimoni de la comarca per part dels millors especialistes i amb una taula per parlar del Covid ens ha fet adonar del capital social que disposa el Moianès, amb un personal mèdic i investigador de primera línia, i com una comunicació clara, no edulcorada, dels perills de la malaltia, també són paraules que curen, perquè la nostra salut mental i emotiva s’enforteix en ser conscients de la realitat, i permet afrontar millor les pors en aquest temps de desori: la realitat de la malaltia evoluciona constantment, i és lògic que les decisions polítiques s’adaptin als canvis. Però els missatges poc clars, contradictoris i l’assenyalament d’unes administracions i partits a d’altres dificulten que la societat accepti els sacrificis, sense una mínima credibilitat de l’emissor, ja que l’obediència acrítica no és pròpia de societats avançades.

Com ja vam publicar en el número anterior de LA TOSCA, sabíem que la Festa Major d’enguany seria d’excepció, a Moià, a la comarca i a tot Catalunya. Crèiem, peròamb el bon temps, aquest estiu podríem nedar fins a la platja i respirar a la superfície de l’aigua, però no ha estat així, amb la profusió dels rebrots. Els riscos per a la salut alenteixen l’activitat econòmica i comercial i els cartells de «traspàs» es van veient a les persianes dels comerços tancats dels carrers d’arreu, uns anuncis que, malauradament, s’aniran extenent aquesta tardor, com una pandèmia. L’any 2020 és un any de traspàs, en molts sentits, i voldríem que, enlloc de durar un dia més, s’escurci perquè ja és un annus horribilis.

Malgrat aquesta situació adversa, convé no deixar-se portar pel pessimisme. La celebració de la festa principal de l’any, amb tots els condicionants que calgui, ens ha d’ajudar a superar el tràngol que estem passant. Per tot això us desitgem molt bona Festa Major!

La Tosca. Núm. 793. Juny de 2020

Viatge a la «nova normalitat»

«Cap a la nova normalitat» és el titular de coberta d’aquest número de LA TOSCA. Encapçala notícies i portades de diaris i revistes, d’aquí i d’arreu, en llengües romàniques i germàniques. La nova normalitat és en el títol d’un flamant decret aprovat pel Govern espanyol que farà de guia —d’obligat compliment— per a aquest llarg camí. Són unes paraules que poden inspirar, d’antuvi, desconfiança o recel: «nova» i «normalitat» no combinen i la preposició del començament evoca un trajecte indeterminat, ni breu ni fàcil.

Ara bé, aquest terme no és pas un invent recent ni d’aquí. The new normal es va popularitzar en cercles financers arran del col·lapse financer del 2008, com una anticipació del món que ens trobaríem, crisi que tant impacte va tenir (i encara té) i que prou recordem, a Moià, per la situació econòmica que va esclatar a l’ajuntament. Mal auguri, doncs, perquè la «nova normalitat» pot evocar la resignació davant l’acceptació acrítica d’allò que —fa poc més de tres mesos— ens hauria semblat inadmissible. Aquell 2008, precisament, Naomi Klein, una escriptora canadenca molt crítica amb el sistema, publicava La doctrina del xoc, un documentat assaig on palesava com la confusió i la commoció causades per catàstrofes naturals, socials i accions terroristes —el tsunami del 2004, la guerra de les Malvines, l’11S— eren el moment propici per a introduir reformes que, en un altre moment, serien del tot inacceptables per a la societat.

No és exagerat qualificar d’estat de xoc la situació en què estem immersos des de fa tres mesos. L’espècie humana hem estat vivint de manera accelerada, sense percepció dels nostres límits, i ens hem adonat, de cop, que continuem essent fràgils i vulnerables. Un simple virus ens ha fet redescobrir que som natura, i ha aturat el món.

En aquesta TOSCA llegireu com s’han organitzat i quines han estat les respostes, des de l’Àrea Bàsica de Salut i des de l’Ajuntament de Moià, per a afrontar aquesta situació inèdita, i es fan valoracions de com ha reaccionat la gent i les empreses, amb actituds i actuacions solidàries, posant-se al servei del bé comú. També es continua amb el Dietari, que ha passat del confinament a la desescalada.

Sortim d’una situació estressant. Abandonem el panteix per poder agafar aire, aquest estiu. El viatge col·lectiu que emprenem, això que en diuen «nova normalitat», no és un lloc al qual puguem tornar. És un destí que haurem de construir plegats i pel qual haurem de lluitar. Si mantenim el pensament elevat, la memòria col·lectiva i l’esperit crític, evitarem que, als efectes del virus, s’hi afegeixin unes transformacions econòmiques que incrementin encara més les desigualtats i el dolor dels desfavorits.
 

La Tosca. Núm. 792. Abril i maig de 2020

Sense corona, virus

L’anterior TOSCA ja va fer referència al coronavirus. A Moià havíem celebrat Carnestoltes el 29 de febrer, un dissabte que Perpinyà va concentrar unes 150.000 persones en suport a Puigdemont. L’editorial es redactava la primera setmana de març, entre manifestacions massives pel Dia Internacional de la Dona. Ni s’entreveia la magnitud del que ja era aquí, entre nosaltres. Demanem disculpes, doncs, per no haver reclamat més contenció i prudència; però és que ni epidemiòlegs ni polítics van intentar d’aturar manifestacions ni concentracions en ple mes de març. Els mateixos especialistes que advertien d’una grip forta, només, van haver de canviar radicalment de registre d’un dia per l’altre.

Després de sis setmanes tancats, la majoria, en el confinament d’un malson global, hi ha consciència --ara sí-- d’estar patint un episodi històric, malgrat l’estat de xoc col·lectiu. Les repercussions econòmiques i socials que s’anuncien no tenen parangó i s’estableixen paral·lelismes amb la Gran Depressió del 1929 o amb la Segona Guerra Mundial. Hem redescobert la fragilitat i la vulnerabilitat de l’espècie humana, de cop. Blaise Pascal va escriure que les desgràcies de les persones venen d’una sola cosa: la incapacitat de romandre en repòs en una habitació. Qui sap si aquest temps de reclusió permetrà d’establir noves prioritats en allò que és important en la vida, individualment i col·lectiva. Despertarem d’aquest malson en un alba entre el «Tot anirà bé» i el «Res no tornarà a ser igual».

Com arreu, al Moianès no hi ha hagut celebracions de Setmana Santa: sense Diumenge de Rams ni armats ni processó, sense travessa Moià-França –que hagués celebrat els 45 anys ininterromputs. Sense agenda, el futur està en mode espera i a les cartelleres de Moià només hi ha un programa, el de la Xarxa de Suport Mutu del Moianès, per donar suport als que més ho necessiten. 

El virus s’ha acarnissat amb la gent gran. Al dolor de la mort s’hi ha afegit més patiment, pels familiars: el desconsol lacerant de no poder acompanyar la persona estimada en els moments finals i el trencament del protocol del dol. La mort s’ha tornat silenciada, privada, sense comunicació pública, sense vetlles ni cerimònies.

El Diumenge de Rams hi hagués hagut, com hi havia cada any, brancades de llorer a Cal Truques i a Cal Bou. Caldrà reivindicar-lo de nou, quan sigui possible, per confeccionar amb el llorer corones i reconèixer aquelles persones que han fet possible una mínima vida col·lectiva, arriscant-se darrera les caixes de les botigues i supermercats, a totes les persones dels serveis públics –molts del quals han emmalaltit– que han atès als afectats en hospitals, residències o en els domicilis particulars. Caldran moltes corones, també, per poder dir adéu i recordar totes aquelles persones que ens han deixat i recuperar la dignitat col·lectiva.
 

La Tosca. Núm. 791. Març de 2020

Fent front a les nostres incerteses

Aquesta TOSCA es tanca, en el temps, amb el soroll --cada vegada més intens?-- de la rua de fons. La celebració del Carnestoltes de Moià és singular: en un municipi amb tradició limitada en aquesta festa, la celebració es fa en plena Quaresma i amb predomini d’un públic molt jove i adolescent, amb els ingredients iniciàtics i d’efervescència pròpies d’aquesta etapa de la vida i d’aquesta tipologia de festa. Però aquest Carnaval, per a centenars de persones, s’haurà caracteritzat per una absència, la d’una persona --el Gori de Cal Maties--, que n’ha estat motor durant anys i que hi ha aportat sempre originalitat, vitalitat i bonhomia. Sense ser-hi físicament, hi ha tingut presència, com testimonien diferentes escrits d’aquesta revista.

Com era d’esperar, alguna disfressa de la rua moianesa feia al·lusió al coronavirus. En poques setmanes aquesta paraula s’ha incorporat sobtadament al lèxic global i el món s’ha posat a tremolar per l’emergència d’una nova malaltia que fa prendre decisions no sempre basades en la racionalitat: la prudència permet entendre l’anulació de congressos, però l’ús indiscriminat de mascaretes sense criteri, una borsa en caiguda lliure i els mitjans de comunicació informant constanment i en directe del tema, no semblen correspondre a la magnitud d’una malaltia amb una taxa de mortalitat exponencialment més baixa que la grip

Els països occidentals, entre ells el nostre –malgrat els problemes derivats de les retallades pressupostàries dels darrers anys--, compten amb un sistema sanitari madur i d’accés universal, amb capacitat de donar resposta, sense alarmismes, a una malaltia que es pot extendre amb rapidesa. Un article d’aquesta revista arrenca amb sant Sebastià com a motiu. S’explica el patronatge de sant Sebastià a Moià, perquè es va atribuir al sant el deslliurament d’una pesta. S’entén, en el segle XVII, la invocació als sants quan les herbes remeieres eren el medicament més sofisticat, i mai ningú ni hagués somniat amb la potència d’uns fàrmacs anomenats antibiòtics. El desenvolupament de la ciència és el factor que més va canviar les nostres vides en el segle XX, però continuem instal·lats en el XXI en la necessitat de projectar teories conspiratives i pensament màgic.

En el número que teniu a les mans, diferents notícies fan referència també a la tempesta Glòria, que va tenir lloc just després de la Festa Major d’Hivern, va cremar a Moià bona part d’una casa, va fer volar teules i va deixar el poble sense el toc de les campanes durant algunes setmanes. Una natura desbocada en un hivern primaveral.

Volem viure en un món segur i previsible, però un virus surgit en terres llunyanes i una meteorologia canviant ens mostren que ens hem d’acostumar a un entorn més inestable i amb moltes més incerteses de les que som capaços d’imaginar. 

La Tosca. Núm. 790. Gener de 2020

L’urbanisme amenaça el futur de Moià

 És ben extès el costum d’expressar els millors anhels per a l’any que s’enceta; els auguri com diuen a Itàlia. També aquest era el desig de LA TOSCA, de fer un balanç de les festes de Nadal –amb la consolidació d’uns Pastorets de gran qualitat amb música de cambra– o d’avançar les inversions i projectes que l’Ajuntament de Moià ha endegat, com la depuradora o l’eixamplament de voreres, o la remodelació del carrer de Sant Pere i mostrar bons auguris en la gestió municipal d'aquest 2020.

 L’any, però, es presenta amb amenaces i riscos que podrien llastrar, ben aviat i per a molt temps, la recuperació de Moià. El rerefons de tot plegat té a veure amb els dèficits urbanístics, que són estructurals al municipi i que no s’han pogut abordar els darrers anys. Recordem que el grup municipal de l’antiga Convergència ja havia deixat un Pla d’Ordenació Urbana Municipal embestat, havien dit, i que en tots aquests anys no ha estat possible aprovar-ne un de nou. És cert que per fer front al deute, l’ajuntament no ha pogut disposar dels recursos que l’aprovació i desenvolupament d’un nou planejament requeririen, però la situació ha abocat Moià en un vesper de conseqüències imprevisibles.

 Una novetat del desembre passat ha fet precipitar algunes coses. A mitjans de novembre es va incorporar a l’ajuntament un secretari titular, amb plaça fixa a Moià. A més d’una destacadíssima posició en la seva promoció com a secretari, era una persona amb experiència política. I diem «era» perquè en la darrera Comissió Informativa del mes de desembre va presentar la renúncia. Ha estat a Moià un mes just. Al prendre la paraula, el secretari va afirmar que els expedients urbanístics de Moià estan molt malament, i que no es pot treballar «sense POUM, sense un inventari de béns i sense tenir recepcionats els polígons, ja que no es poden signar llicències». En aquests moments i per l’àmbit urbanístic, va acabar el secretari, són indispensables els consensos. I com que s’havia adonat que era el dissens, el protagonista de l’ajuntament, havia decidit marxar.

 Sense que sigui l’únic, malauradament, un dels temes que necessita d’atenció urgent és l’Escorxador Comarcal del Moianès. Amb una sentència de clausura que plana des de fa vint anys, aquest 2020 podrien haver-se d’executar resolucions judicials d’un impacte social i econòmic colossals, en una empresa on treballen unes cent cinquanta persones, i amb una facturació anual de 90 milions d’euros.

 Pot semblar, tot plegat, un despropòsit, però és aquesta la realitat que cal afrontar. Farà tot just set mesos de la constitució dels nous ajuntaments. Si hi ha temes que requereixen, indispensablement, del consens, fem un reset i ens reiniciem, si cal, que ens hi juguem molt. Els desencontres del passat no poden condicionar el futur col·lectiu. Com aquell lema que ha fet fortuna, darrerament, apliquem-nos aquí el Sit and talk; és urgent.

La Tosca. Can Carner. Joies, 11-13. 08180 Moià
latosca@latosca.cat