La Tosca. Núm. 789. Desembre de 2019

Esdeveniments polítics històrics versus grans esdeveniments

Aquesta TOSCA dóna compte dels resultats electorals al Parlament espanyol, on gairebé tres de cada quatre vots --al Moianès-- han estat per a partits que defenen la independència de Catalunya del parlament on han presentat les seves candidatures, i quan només feia mig any que ja havíem votat per a constituir aquest mateix parlament. Una novetat ha estat la presentació de les CUP, que ha obtingut al Moianès un resultat de gairebé el 15%. Aquests resultats comarcals poden tenir un gran significat per algunes persones que guaiten,escruten i saben interpretar els primers senyals de canvis polítics perquè, en conjunt, la lectura és que la dificultat per a constituir un parlament estable s’ha accentuat --essent aquest un dels objectius explícits d’alguns dels partits que es presentaven--, i que han consolidat un partit d’extrema dreta que proposa d’il·legalitzar els partits independentistes i d’anorrear l’autonomia, per no fer esment del seu programa de política de gènere i social, i que ha obtingut a Sant Quirze Safaja gairebé un 6% dels vots.

 Ens trobem, en definitiva, amb un altre esdeveniment polític que caldrà afegir a la densa història d’aquesta Catalunya del segle XXI, on una part de la societat creu --n’és conscient-- d’estar contribuint a escriure’n les pàgines, amb accions com tallar diàriament la Meridiana des de fa més d’un mes, l’accés a Catalunya per autopista des de la Jonquera o ocupant l’Estació de Sants o la Gran Via de Barcelona.

 Es fa difícil, en aquest context, poder celebrar «petites» notícies com que un formatge del Moianès ha estat reconegut com el millor del món en la seva categoria. És un guardó que dóna relleu i una dimensió internacional a una de les apostes polítiques de la comarca del Moianès, com és l’anhel de posicionar-se en el sector alimentari de qualitat i de proximitat. És un premi a un privat, sí, i alhora és un reconeixement a una empresa molt vinculada des de fa generacions a Moià i que se n’orgulleix de contribuir a la promoció comarcal. En un altre moment hauria d’haver estat la principal notícia d’aquest número...

 Caldria posar una alerta sobre l’excés de protagonisme que el relat polític ha adquirit sobre moltes capes de la vida social, que no sabem posar prou en valor. I és que un altre article d’aquesta revista posa de relleu la façana dels Escolapis. El barroc, els Abadal i la fesomia dels millors masos del Moianès corresponen a una època econòmica d’esplendor, just en un dels moments polítics més baixos de Catalunya. El premi a Formatges Montbrú és un gran esdeveniment per a la comarca: l’enhorabona!
 

La Tosca. Núm. 788. Octubre-Novembre de 2019

El clima de nou inici de curs

La represa del curs escolar i de la tardor significa també el retorn als ritmes i les rutines de l’any. A Moià l’Escola Josep Orriols i Roca celebra el desè aniversari de la seva incorporació al programa d’Escoles Verdes, un projecte engegat fa vint anys per la Generalitat de Catalunya i que compta amb la participació de 677 centres educatius. L’escola de Moià intensificarà la seva vinculació amb el medi ambient i la sostenibilitat, amb noves actuacions i la participació de l’AMPA, i manté iniciatives anteriors, com un projecte europeu d’estalvi energètic.

Cada vegada hi ha més consciencia dels problemes ecològics que pateix el nostre planeta. Malgrat que encara hi ha sectors negacionistes en relació amb el canvi climàtic, es van acumulant les proves científiques sobre aquest fet. Miquel Fortuny, en el seu article article sobre combustibles fòssils i creixement exponencial, conclou: «un panorama de futur que cal canviar a través d’una vertadera revolució industrial, econòmica i tecnológica (decreixement, sostenibilitat i energies renovables)».

Escampar la llavor de la sostenibilitat entre els nens i nenes de Moià, futurs agents de canvi del món, és lloable i segurament imprescindible. A fi nals de setembre es van convocar vagues i van tenir lloc en diverses ciutats del món manifestacions contra el canvi climàtic. Les conseqüències de l’alteració climàtica no són tan sols una de les amenaces més importants a què ha de fer front la humanitat, essent així que l’impacte d’aquests canvis és ja una realitat palpable i avaluable. Els operadors turístics preveuen canvis en el mercat turístic a curt termini, i això en una economia com la nostra, on aquest sector té un pes important tant a l’estiu com a l’hivern.

Per a fer minvar els estralls d’aquestes transformacions es requereixen, alhora,decisions individuals i col·lectives. Estan sorgint activismes que pretenen fer canviar alguns valors socials, alertant que no ens podem permetre luxes com el de volar en avió per raons de lleure, encara que els preus del transport siguin baixos. El preu pel futur de la humanitat és massa elevat, argumenten. Però les decisions personals s’han d’acompanyar de grans decisions globals en un món mancat d’organismes internacionals amb poder executiu. L’agudesa del problema ha coincidit amb l’emergència de veus que, com la de Trump als Estats Units o la de Bolsonaro al Brasil, neguen la major i apliquen polítiques incompatibles amb la sostenibilitat.

El nou curs és també el moment d’encarar els nous mandats municipals, com el que un article d’AraMoià documenta. Però aquest curs polític, a Catalunya, està del tot marcat per la sentència del procés independentista, que era a punt de saber-se en el tancament d’aquest editorial. El terrabastall provocat convertirà en inaudibles moltes paraules i iniciatives, necessàries per a transitar més enllà de les consignes i la cridòria. Una tardor, en definitiva, que es presenta massa càlida en tots els aspectes.
 

La Tosca. Núm. 787. Setembre de 2019

Una nova festa major

Aquest número de LA TOSCA dóna compte, sobretot, de les activitats d’estiu i de la Festa Major de Moià. Sense incidències significatives, la festa major ha transcorregut de forma prou positiva, amb la coincidència de dos aniversaris: el 75è dels gegants i el 10è de la Cabra d’Or. En el cas dels primers es va presentar a finals de juliol el resultat de la restauració dels gegants reis, que s’havien inaugurat per la festa major de 1944. L’èxit de la campanya de micromecenatge empesa per a la seva posada al dia i la qualitat de l’espectacle “Moià Gegant” són un bon indicador de la vitalitat i la capacitat de la Colla Gegantera de Moià, veritable paisatge de fons de la festa al carrer, en absència de la qual no ens sabem imaginar una cercavila popular. La Cabra d’Or, en contrast, és una tradició recent, i el més significatiu és que en tan poc temps hagi penetrat tant en l’imaginari simbòlic col·lectiu. Veure de nou els portadors de la cabra de fa deu anys feia impressió, perquè aquesta festa reuneix l’exaltació del nou i l’enamorament del vell. La seva narrativa, l’excel·lència de la composició musical i el virtuosisme de la interpretació de la Banda Àuria són elements que fan d’aquesta festa un patrimoni comú a potenciar i, sobretot, a preservar entre tots.

També ens adonem que actes com la caminada popular, organitzada pel GEMI, esdeveniments esportius a càrrec del C.E. Moià, activitats de l’Agrupament Escolta, el Cercle Artístic o l’Associació Cultural Modilianum són, a més dels comentats, els que donen raó del gruix de l’oferta de la festa major. En la crònica del “Moià Gegant” s’esmenten els gegants d’un municipi proper que no poden sortir de casa perquè no tenen colla que els tregui al carrer. Sense l’associacionisme, els pobles no mereixen aquest nom. En una entrevista a LA TOSCA, un ex-regidor de Cultura de Castellterçol defensava bastir la cultura de baix cap a dalt, prenent l’associacionisme com a base en lloc d’inventar des de dalt. Però l’associacionisme necessita també suport i malament rai si no es poden crear complicitats conjuntes amb les institucions públiques.

Aquest setembre també serà el moment en què els nous ajuntaments arrenquin el curs amb programes i actuacions concretes per als nostres municipis. Fomentar i abonar l’associacionisme hauria d’estar en l’agenda política. Aquesta edició de la Cabra d’Or, per exemple, ha obligat a retocs i ajustos, com també ha encès els primers senyals d’advertiment, perquè és una festa molt intensiva en preparació que caldrà segurament avaluar per a veure com, col·lectivament, es pot contribuir a fer-la més gran. El desè aniversari ha permès de comprovar com el tiny de color dels engalanaments del carrer ha perdut intensitat, per culpa del sol i del pas del temps. Els ajustos i la renovació, si calen, no poden ser responsabilitat exclusiva dels organitzadors directes. En tot cas, cal posar-s’hi, perquè l’organització de la nova festa major del 2020 comença ja ara.
 

La Tosca. Núm. 786. Agost de 2019

Canícula crònica

Rebreu aquesta TOSCA a les portes de la Festa Major de Moià, una celebració que comporta, associades, idees tan positives com festa, vacances, concerts, espectacles i retrobaments. De fet, el juliol ha estat curull de festivals al Moianès, amb la novetat del retorn d’Ex-Abrupto a Moià, que ha tingut gran impacte.

Però l’estiu comença a tenir també una càrrega negativa, gairebé de «culpabilitat» col·lectiva, per un repte global pendent. I és que el progressiu augment de les temperatures no és solament una evidencia estadística. És quelcom que ens comença a afectar el dia a dia i que condiciona la fruïció estival. Alguna cosa no va bé i aquest estiu sembla fet a mida per a expressar-ho. Setmanes de calor mantinguda i de temperatures rècord van obligar a fer gratuïta la piscina municipal, es van tancar els accessos a parcs naturals per l’elevat risc d’incendi —que, de moment, no han afectat el Moianès— i, per si no n’hi havia prou, ha arribat amb força a la comarca la plaga de la papallona del boix.

La xafogor sembla haver afectat també les relacions entre els partits independentistes. Els pactes derivats de les eleccions municipals van limitar encara més la confiança i l’entesa entre ERC i JxCat. Ambdós partits van fer pactes amb el PSC en diferents municipis, que van provocar escaldades i coïssor i que han mostrat la part menys edificant de la gestió política. Aquesta calitja també ha afectat la constitució dels consells comarcals.

Al Moianès, però, l’ambient polític enrarit s’ha fet visible en la constitució de la Diputació de Barcelona. Dionís Guiteras en va ser, en la legislatura passada, vicepresident primer, amb un pacte entre els ara anomenats postconvergents i Esquerra, sota la presidència per als primers. Des d’aquesta revista hem destacat, en alguna ocasió, la importància per a la nostra comarca de tenir influència a la Diputació. Que l’alcalde de Moià n’hagi estat el segon càrrec deu haver influït en el ritme d’aprovació d’un projecte tan estratègic com la nova Estació Depuradora d’Aigües Residuals i en altres inversions menys ostentoses. La constitució de la nova Diputació va tenir lloc l’11 de juliol. ERC, empatada amb el PSC en nombre de diputats, presentava com a candidat Dionís Guiteras. Hauria estat un esdeveniment històric: un segle després d’Enric Prat de la Riba, un altre castellterçolenc encapçalant la Diputació... Sens dubte, hauria estat molt positiu per als interessos del Moianès, més enllà d’afinitats polítiques. De fet, la presidència va anar a Núria Marín (PSC), alcaldessa de l’Hospitalet. Els desencontres entre els dos partits hegemònics a la nostra comarca ens haurà fet perdre protagonisme i haurà allunyat una mica els recursos disponibles.

Els dies s’escurcen i és d’esperar que la temperatura ambiental —tant la meteorològica com la política— es rebaixi, que ja arribarà una tardor «calenta» amb les sentències del judici del Procés. Mentrestant, és temps de festa major. Sigui com sigui, gaudiu-ne.
 

La Tosca. Núm. 785. Juny de 2019

Nou quadrienni als ajuntaments

Llegireu aquesta TOSCA amb els ajuntaments acabats de constituir. Al Moianès hi ha hagut ben pocs canvis en aquells municipis on les alcaldesses i alcaldes havien optat per continuar. Les més significatives, en els dos municipis més grans: a Moià amb la pèrdua d’una majoria absoluta que no serà impediment perquè AraMoià pugui seguir governant amb minoria o bé amb acords puntuals, i a Castellterçol, on Castell en Positiu assoleix la majoria absoluta passant de quatre a vuit regidors. Aquestes variacions afectaran també el govern del Consell Comarcal, on ERC perd el predomini que havia tingut fins ara.

Aquest nou mandat haurà de significar acabar amb les polèmiques per la brutícia de la riera de la Tosca amb la construcció de la nova Estació Depuradora d’Aigües Residuals --com a problema mediambiental que afecta directament diversos municipis del Moianès--. No es preveu cap altra inversió de la magnitud de la depuradora, en tota la comarca. Com podeu llegir en l’interior de la revista, Castellterçol es vindica com a capital de la cultura a la comarca i fins i tot s'ha postulat com a seu del futur arxiu comarcal.

Moià té reptes importants, a curt termini. L’acabament del POUM és el més peremptori, perquè fa temps que s’hauria d’haver enllestit i perquè del nou Pla d’Ordenació Urbana depenen temes tan estratègics com les zones industrials --encara no plenament recepcionades-- per assegurar el manteniment dels llocs de treball i un creixement endreçat del que un dia no ens n'haguem de penedir. Del POUM en depenen molts altres temes, però entre els d'impacte hi ha també la regularització de Montví de Baix. Moià ha decidit remunicipalitzar el servei de recollida de residus i acabar de decidir per quin model s’adopta no es podrà posposar gaire. Dels pisos socials se n’ha parlat molt més del que s’ha fet, però no sembla massa exemplar disposar del nombre de pisos que l’ajuntament té en propietat i no poder tenir habitatges prou arranjats per a respondre a les precarietats socials a les que sovint no es pot donar resposta. També seria important poder incentivar que no hi haguessin tants habitatges tancats en mans del sector financer i les mesures fiscals poden ser un mecanisme per introduir canvis en aquesta situació. A Moià l’ajuntament s’haurà enriquit de veus i punts de vista i és de desitjar que això no suposi un fre a les qüestions que és inajornable tractar.

L’agenda política de reptes locals és curulla. I és probable que en aquests propers quatre anys sorgeixin oportunitats o s’hagi de fer front a noves situacions amb les que no havíem pensat. Molta sort a les setanta-sis persones que han sortit escollides per a les regidories dels municipis del Moianès i molt d’encert, que el camí fins el 2023 serà feixuc.
 

La Tosca. Núm. 784. Maig de 2019

40 anys d’eleccions municipals democràtiques

Hem estat cridats a votar en dues ocasions en un mes i dels seus resultats se’n derivarà una nova configuració parlamentària a l’Estat espanyol, una renovació de la majoria d’autonomies, una nova composició dels ajuntaments i de la representació a Europa. Molts canvis en pocs dies.

Les eleccions al Congrés i al Senat van comptar amb un índex extraordinari de participació. En el conjunt de Catalunya va guanyar ERC per primera vegada i la ciutadania va posar límit a la consolidació d’una dreta amb propostes de caire feixista: l’extrema dreta és un fenomen global amb presència destacada a la majoria de països d’Europa, però és la primera vegada que hem hagut d’escoltar aquí, de forma normalitzada, propostes que fan feredat, tant pel que fa a la realitat catalana —un 155 permanent, supressió del model educatiu i policial, etc.— com per a conquestes socials com la igualtat de gènere.La societat ha vist les orelles del llop i ha reaccionat, però ha constatat que els drets adquirits i les llibertats conquerides cal defensar-los sempre. Estareu llegint aquestes pàgines a pocs dies de les municipals. Fa quaranta anys des de les primeres eleccions municipals amb la democràcia recuperada.

LA TOSCA ha fet un esforç per dibuixar una mínima perspectiva de quina és la situació en cadascun dels municipis del Moianès davant aquests comicis, un tractament ampliat en el cas de Moià, amb entrevistes als caps de llista. Malgrat que a Santa Maria d’Oló la data del diumenge 26 de maig perd sentit en presentar-se només una llista, i encara que a Castellterçol les opcions a votar es redueixen de quatre a només dues, en el conjunt del Moianès s’incrementa el nombre de llistes presentades. Especialment disputats poden ser els comicis als municipis on, durant els darrers quatre anys, hi ha hagut relleu en l’alcaldia, ja sigui per un acord d’alternança (Castellcir) o per haver-hi prosperat una moció de censura (Monistrol de Calders). A Moià passem de dues a quatre candidatures, fet que amplia el ventall de punts de vista i possibilitats d’escollir.

Les eleccions municipals revesteixen sempre un caire especial. Escollim persones properes amb qui, en els pobles de la mida del Moianès, és encara possible coincidir amb normalitat pel carrer i amb qui podem parlar. Els projectes, reptes i controvèrsies són més fàcils d’entendre a escala local —i això no treu que la gestió municipal sigui molt complexa—. Estar a l’ajuntament no és una tasca agraïda i dolça, però és el lloc on es negocien i decideixen aspectes fonamentals del nostre futur col·lectiu. Des de LA TOSCA felicitem tant aquelles persones que han estat regidores aquests darrers quatre anys i que no repetiran —és paradigmàtic el cas de Castellterçol, on Ramon Cordero ha estat regidor durant quaranta anys— com aquelles persones que fan un pas endavant, es comprometen

i s’integren o es posen al davant de llistes. Desitgem molta sort i encert a les noves persones que ens representaran.

La Tosca. Núm. 783. Març de 2019

Cap a un nou cicle municipal

Vivim, políticament, en un ambient enrarit i erràtic: sense nova llei de pressupostos ni a la Generalitat ni a l’Estat, immersos en el judici als polítics catalans i, per si no n’hi hagués prou, amb concatenació de convocatòries electorals. La primera, a poc més d’un mes --i amb la Setmana Santa pel mig-- serà per al Parlament espanyol. La societat moianesenca es deu sentir, majoritàriament, allunyada d’aquesta escomesa, distant d’uns centres de poder que percep aliens, antagònics i hostils. I, tanmateix, estem a les portes que el Parlament espanyol doni veu a uns diputats contraris a la igualtat de gènere, a l’equitat… a la nostra llengua. El feixisme pot ser de nou al llindar.

En un context polític, doncs, on és difícil entendre cap on ens volen portar els seus dirigents, les eleccions municipals continuen essent un espai de petja segura. Sabem veure d’on venien, els nostres pobles, i quina direcció han empès els darrers anys. Als municipis del Moianès hi ha hagut transformacions significatives, començant per la pròpia creació de la comarca. A Moià el finançament ha tingut tot el protagonisme. «S’acaba un cicle», afirma el grup polític Aramoià fent referència als vuit d’anys de govern, que han volgut avaluar de forma conjunta. Sembla que a Moià hi haurà noves candidatures, fet que incrementarà les possibilitats de triar.

A la pròxima TOSCA, just abans de les eleccions, farem una descripció de totes les llistes que es presenten als municipis del Moianès, així com els punts principals que han marcat el mandat i els reptes de futur. A Moià també s’acumularan els temes, entre la construcció de la nova depuradora --les obres són a punt d’engegar quan tanquem aquest editorial--, els temes urbanístics --amb Montví i les zones industrials com a protagonistes--,la municipalització del servei de recollida d’escombraries, els pisos socials, o la liquidació de MoiàFutur ordenada pel jutge a mitjans de febrer.

Just al final de legislatura ha irromput un projecte nou. L’adquisició de les naus que encara queden a Les Faixes. Per un import total de 423.500 euros, l'operació no està feta encara, condicionada al vistiplau de la Generalitat. De ben segur que és el millor senyal que el problema del finançament ja és pretèrit i que pot ser una oportunitat per teixir millor l’urbanisme de Moià, apropant al centre el nou Poble Nou de serveis de la carretera de Manresa. També permetria fer créixer el Centre Cultural Les Faixes i donar més dimensió a les inversions que s'hi han fet. Però també mostra que alguns continguts dels programes electorals, com recuperar l’espai del Casal, només són prioritàries com a promesa. Si les inversions al centre històric viuen els millors moments, pot ser tema de debat.
 

La Tosca. Núm. 782. Gener de 2019

Entre Nadal i les eleccions municipals

El mes de gener arrenca amb dos horitzons i ritmes: el de les festes de Nadal, amb dies d’assossec i de pair bé les coses, una perspectiva que de seguida deixem enrere substituïda per l’esguard endavant, cap a l’any que es projecta, que fa accelerar aquells projectes que han quedat al ralentí.

Aquest cicle de Nadal, a Moià, s’ha singularitzat pel retorn dels Pastorets de Folch i Torres, amb dues representacions que han aplegat més de set-cents espectadors. Els pessebristes, mentrestant, han celebrat els vint-i-cinc anys de diorames amb una exposició al Museu de Moià i la cavalcada de Reis ha comptat amb un rei negre de debò. Durant les festes, el Club Esportiu ha celebrat el popular Quinto de Nadal, curull de jovent que empeny a donar suport a una entitat que segueix passant per moments difícils. L’ajuntament ha senyalitzat el centre històric, amb plafons que donen a conèixer la història dels edificis i monuments de Moià, una iniciativa que aplaudim. Sap greu que, en pocs dies, alguns d’aquests plafons ja hagin estat víctimes dels grafiters, sobre els que seria convenientde poder aplicar l’ordenança de civisme. L’espai públic és de tots, i no personal dels que volen deixar-hi la seva empremta amb esprais.

És de preveure que, políticament, a Catalunya aquest primer semestre de l’any estigui molt marcat pel judici als líders independentistes. El fet que representants de partits feixistes hagin aconseguit l’acta de diputat en governs de l’Estat espanyol --una amenaça que és objecte d’un article a l’interior de la revista-- ha fet aflorar posicions tan extremes, que poden aconseguir normalitzar accions vandàliques com l’abatiment del pal metàl·lic de la bandera independentista de la muntanya de la Creu.

Aquest primer semestre, la política municipal estarà condicionada per les eleccions municipals del 26 de maig. En aquesta TOSCA hem volgut destacar alguns projectes que marquen aquest final de la legislatura i que, segurament, formaran part del debat electoral que arrencarà d’aquí a poques setmanes. El servei públic a l’ajuntament és una feina sovint ingrata, poc valorada socialment, però imprescindible per discernir el bé comú dels interessos particulars. A les darreres eleccions, Moià només va poder triar entre dues candidatures, un fet que només havia passat el 1983, i poc propi d’un municipi amb 6.000 habitants i força divers, socialment. La pluralitat de punts de vista és sempre enriquidora i és lògic que tingui traslació en l’ajuntament. Precisament en aquest número la CUP-Capgirem Moià es presenta com l'«alternativa d'esquerra rupturista» per als pròxims comicis, i mentre escrivim aquestes ratlles anuncia la convocatòria d’una assemblea oberta per tractar temes municipals. Benvingut sigui doncs el debat, per tal que poguem prendre decisions amb criteri.
 

2018

La Tosca. Núm. 781. Desembre de 2018

Excel·lència moianesenca en música i cultura

Podeu llegir aquesta TOSCA a pocs dies de la representació de l’òpera Sigues molt benvingut! a l’Estany, el 9 de desembre. Estrenada i produïda a Castellterçol per l’Escolania de Castellterçol, encara no s’havia pogut reposar de nou. LA TOSCA (número 777) se’n va fer ampli ressò, convençuts que és una creació artística que es pot presentar en qualsevol teatre professional metropolità sense cap mena de complex. L’òpera del Moianès es presenta a l’Estany sense aturar-se a Moià —a la capital de comarca no semblen tenir-hi parada les produccions artístiques que necessitin suport institucional—.

Aquella estrena va fer de catalitzador de nous èxits per als cantaires moianesencs. I és que que els joves Mateu Ribó i Josep Vallejo han debutat a l’Auditori de Barcelona, de la mà de l’OBC, en una peça, la Missa de Leonard Bernstein, que demana grans aptituds. Per al seu debut han comptat amb l’ajuda de l’estanyenca Mireia Barrera, directora del Cor Madrigal, que els va seleccionar per al paper i els va dirigir els assaigs. Enhorabona, doncs, a aquestes noves promeses, quan tot just estan en l’edat d’estudiar a l’Institut. És evident que un entorn familiar favorable, els sacrificis per a estudiar música a Manresa i l’existència de l’Escolania de Castellterçol, amb Carles Farreras i Elisenda Cabero com a directors que malden per l’excel·lència musical, van donant el seu fruit, un cop amortitzada definitivament qualsevol esperança de restablir una escola de música pública, municipal o comarcal.

Aquests èxits s’han vist arrodonits amb l’aportació del nostre company de redacció Josep Ruaix, que ha escrit la lletra d’un oratori sobre els bisbes Oliba i Torras i Bages, interpretat a la catedral de Vic, la Sagrada Família de Barcelona i la Seu de Manresa, entre altres escenaris.

Per altra part, una producció teatral estrenada a la sala polivalent de l’Esplai de Moià ha estat acollida amb gran èxit al Museu Memorial de l’Exili, a la Jonquera. Es tracta de l’adaptació de les memòries de Joan Vilalta, editades per Raül González amb el títol Records d’un moianès a Mauthausen i publicades per l’Associació Cultural Modilianum. A Manresa i en moltes ciutats de Catalunya i Europa, les cases de les persones deportades als camps de concentració nazis són recordades amb les stolpersteine, una forma estandarditzada d’homenatjar les víctimes del nazisme. No vivim precisament uns moments polítics proclius ni a la llibertat en general ni tan sols a la llibertat d’expressió, amenaçades per un populisme i una extrema dreta que van estenent el seu relat. Precisament, l’art i la cultura en són els millors antídots, d’aquesta malaltia social, permetent empoderar les persones de criteri propi. La cultura, en definitiva, és la millor eina per a bastir un país lliure.
 

La Tosca. Núm. 780. Octubre de 2018

La gestió del patrimoni barroc del Moianès

Durant el mes d’octubre s’ha celebrat la jornada Art barroc al Moianès, que va aplegar una nodrida representació del món universitari, responsables dels museus de Manresa, Solsona i Vic —que disposen d’un important patrimoni barroc— i un públic integrat per moianesencs, així com persones que vingueren de ben lluny, fi ns i tot d’Andorra. La jornada també incloïa visites a les esglésies de Moià i Castellterçol, una ocasió única per a poder veure allò que, de tan a prop que tenim, contemplem només com a paisatge de fons. Per a molts, seria la primera vegada de poder veure —i entendre què és— un cambril o poder pujar els graons del campanar.

Entre les conclusions, la constatació d’una pèrdua extraordinària (dels cent vint retaules barrocs documentats al Moianès en queden en aquests moments quatre in situ; la major part foren cremats o trossejats als inicis de la guerra civil). Alhora, però, els diferents especialistes van ser unànimes en afi rmar que el patrimoni arquitectònic, pictòric, d’imatgeria, de manifestacions de cultura tradicional que han perviscut del barroc fan de la Catalunya Central i del Moianès un espai amb un potencial extraordinari per a explicar la Catalunya de pagès.

Entre les iniciatives vinculades amb la jornada, l’Associació Cultural Modilianum, amb la col·laboració del GEMI, el Cau i una empresa moianesa especialitzada en treballs verticals, va decidir fer neteja de les nombroses bardisses i figueres del campanar, que n’amenaçaven la conservació i podien suposar, fins i tot, un risc per als vianants. Aquesta actuació va ser elogiada en la inauguració de la jornada com una via de col·laboració de la societat civil per a la millora comunitària. D’acord: ben mirat, i com es va fer patent en les intervencions dels ponents, va ser la societat moianesenca qui va f nançar monuments tan excepcionals com l’església i el campanar de Moià. Però semblaria que, en ple segle XXI, amb ajuntaments teòricament més sensibilitzats, amb institucions publiques que tenen com a finalitat exclusiva la gestió del patrimoni —unitats del Departament de Cultura i la Diputació de Barcelona—, amb un Consorci i un Consell Comarcal que són competents a elaborar projectes de finançament europeu, podríem tenir més ben inventariat i documentat el patrimoni barroc de la comarca. Busqueu bons catàlegs, que no en trobareu.

Si el barroc permet d’explicar l’enorme embranzida d’alguns municipis del Moianès a l’època moderna, cal prendre’s seriosament la gestió del seu patrimoni. En canvi, en els darrers anys no hi ha hagut actuacions públiques per a restaurar-lo, documentar-lo i divulgar-lo. L’Església, propietària de bona part d’aquests béns, tampoc no pot ser aliena a implicar-s’hi. No ens podem permetre anar perdent aquest llegat del passat. És una pèrdua molt menys lacerant i concentrada que la insensatesa col·lectiva que va significar la guerra civil, però no per ser més lenta és menys visible.

La Tosca. Núm. 779. Setembre de 2018

Festivals culturals del Moianès ben posicionats

El mes d'agost concentra la majoria de festes majors del Moianès. Són dies en què la població dels nostres municipis s'incrementa i es multiplica, coincidint amb el moment àlgid de l'estiueig, amb visites de familiars i amics i l'atracció de persones que es desplacen per participar en algun acte. Aquest número dóna compte de la Festa Major de Moià, que ha estat força ben valorada, amb una programació variada i en una edició en què ni la meteorologia ni cap fet luctuós no han condicionat gaire les celebracions, com sí que va passar l'any passat. El soroll nocturn és acceptat de més o menys bon grat per les persones que no participen directament en les celebracions i l'incivisme sembla un problema difícil d'erradicar, malgrat una campanya de comunicació de l'Ajuntament de Moià que, en termes de disseny, ha estat de molta qualitat, però que no pot ser l'eina principal per a fer-hi front.

Aquesta TOSCA presenta altres activitats culturals dels municipis de Calders, Collsuspina i Monistrol de Calders. Es tracta de la quarta edició del GiraCirc a Collsuspina i de la segona edició del Festival de Titelles a Calders i Monistrol, amb bon acolliment. En el cas del GiraCirc s'han aconseguit 8.000 assistents i és un festival que s'està fent un nom, no solament a la Catalunya Central sinó en el conjunt de Catalunya pel que fa al circ al carrer. I podem afegir a aquests festivals l'Stagnum, a l'Estany, que va iniciar-se l'any 2009 i que ha sabut aprofitar l'entorn del monestir de Santa Maria per a oferir una programació cultural de qualitat. O recordar la iniciativa de Castellterçol, que va tenir la capacitat de crear i produir una òpera —que, de moment, només s'ha pogut representar en una ocasió—.

Es tracta, en definitiva, de projectes que responen a inciatives de creadors o gestors culturals que els ajuntaments han sabut acollir i fer créixer i que, com en el cas de GiraCirc, permeten projectar una imatge i una marca de qualitat diferenciada, de prestigi per a aquests municipis i per a la comarca. És, doncs, molt positiu constatar la vitalitat d'aquests pobles. Moià, en aquest sentit, a més de promocionar les coves del Toll, manté la vitalitat de la Cabra d'Or com a festa emblemàtica de la festa major, en absència del Musical, però té pendent de reconvertir projectes artístics com el Festival Francesc Viñas als paràmetres del segle XXI. El Pla Cultural del Moianès, finançat des de l'administració pública i presentat l'any passat, identificativa elements artístics i patrimonials molt clars per a impulsar el Moianès en termes de turisme cultural. Seria un bon repte d'assumir per a aquest curs que ara s'enceta.

La Tosca. Núm. 778. Julio-Agost de 2018

La (ben)vinguda dels Mossos

El passat 20 de juny els Mossos van començar a operar des de la nova comissaria de districte del Moianès, unes instal·lacions inaugurades oficialment el 6 de juliol. L'obertura de la comissaria suposa, primer, un punt d'inflexió en la percepció de seguretat a Moià, que ha vist com en els darrers anys els efectius de la Policia Local anaven minvant, en una època en què l'incivisme creixia. Precisament, aquell primer dia s'aprovava a Moià l'Ordenança de civisme i convivència, que contribuirà a redreçar la sensació d'incivisme. 

L'arribada dels Mossos és una plasmació clara, contundent, que l'haver aconseguit la comarca del Moianès arrossega d'altres decisions. És veritat que els serveis dels Mossos s'enceten de moment cobrint només dos dels tres torns, però el projecte inicial era obrir una Oficina d'Atenció al Ciutadà, com les que hi ha a Montserrat, Calella, etc. Les pressions dels polítics del Moianès hauran contribuït a decidir-se per una presència de més entitat, com és la comissaria de districte. És previsible que la cobertura dels tres torns sigui un objectiu assolible ben aviat, en el context econòmic actual.

Finalment, la inauguració oficial és també l'expressió d'una Generalitat de Catalunya que ha arrencat de nou l'activitat ordinària, amb totes les excepcionalitats que es vulguin, però amb conselleres i consellers que poden prendre decisions operatives, després de força mesos amb una Generalitat força paralitzada.

En les oficines de la comissaria, ubicades a la planta baixa de la Casa de la Vila de Moià, l'espai de recepció és plenament compartit entre la Policia Local i els Mossos, on treballen junts de tu a tu. Aquests dos cossos, arreu, han treballat sempre separats. Aquestes oficines són també l'expressió que és possible buscar sinergies i fórmules de treball innovadores, necessàries amb recursos públics limitats.

Els Mossos s'estan desplegant per la comarca amb una metodologia de patrullatge nova, a casa nostra, aplicant un model de proximitat: parlant i compartint parers amb comerciants, amb la gent de pagès, amb les persones que viuen en nuclis disseminats, coneixent de primera mà quines percepcions d'inseguretat hi ha. En aquestes poques setmanes s'han sentit molt ben acollits pels moianesencs, expressa la cap dels Mossos del Moianès. Aquesta comarca s'ha sentit durant temps una mica aïllada, en temes de seguretat, i és ben raonable que la ciutadania els expressi la benvinguda.

Els Mossos van arribar plegats amb l'estiu meteorològic. Les places i les terrasses ja són curulles de gent, als vespres, en una comarca que a l'estiu incrementa notablemente l'activitat i la població. A Moià se senten els músics assajar peces per a la Festa Major i ja hi ha cartells anunciant la Cabra d’Or. Som a les portes del moment més dens de l'any, pel que fa a l'ús de l'espai públic. Als Mossos no els mancarà pas, la feina. Que gaudim, plegats, d'una rica i cívica Festa Major!

La Tosca. Núm. 777. Juny de 2018

Mig segle d'ensenyament secundari

L'Institut Moianès o, més ben dit, el que en fou el seu precedent ha fet cinquanta anys. Els instituts no són institucions, diguem-ne, gaire glamuroses, donades a celebracions: ens hi fixem en diferents etapes de la vida, si hi hem estudiat o si ho han fet els nostres fills. La resta del temps, fora de la comunitat educativa no acostumen a ser notícia i quan en són, és fàcil que ho siguin per algun incident.

Que a Moià els estudis d'ensenyament secundari hagin fet mig segle és un aniversari a resaltar. Llegireu a l’interior entrevistes a persones que, tot just acabada la llicenciatura, van entrar al col·legi de batxillerat, on van desenvolupar tota o bona part de la seva carrera professional. En pocs anys s’ha jubilat una mostra representativa de tot una generació que ha treballat molts anys a l’institut i l’ha fet créixer fins on és avui.

Anant als orígens, l’any 1968 el Ministerio va donar el vist-i-plau a la creació d’un «Colegio Libre Adoptado», en la terminologia de l’època, que venia a ser un institut, però tutelat per Vic. Aquesta fita es va aconseguir després d’àrdues negociacions que van gestionar el llavors alcalde, Sebastià Petitbó, i el pare Rossend Casallarch. El protagonisme dels Escolapis en l’impuls de l’institut és un fet innegable, que cal reconèixer. Segurament, aquella iniciativa va servir, i molt, per conrear la consciència de comarca.

L’institut va permetre que, a Moià, els joves dels Escolapis i dels «Nacionals» es barregessin els uns amb els altres, com va aconseguir integrar alumnes dels diferents municipis del Moianès, però també de més enllà de la nostra comarca. (Així, per exemple, segons dades publicades per LA TOSCA el febrer del 1983, aquell any hi assistien cinquanta-nou alumnes de Moià, trenta-sis de Castellterçol, set de l'Estany, Castellcir i Sant Quirze Safaja, sis de Calders, dos de Monistrol de Calders i un de Granera, però també setze de Sant Feliu de Codines i un de Palau de Plegamans).

Al llarg de la seva història, l’institut ha estat dirigit molt més temps per dones que per homes. És reconfortant comprovar aquest itinerari, ara, quan encara són tan agudes les diferències de gènere en ostentar funcions directives a tots els nivells.

Com en tants altres instituts de Catalunya, l’institut ha afrontat el repte d’organitzar el COU, l' ESO quan es va implementar i també ha aconseguit tirar endavant un cicle de formació professional. Però segurament, un dels reptes principals ha estat integrar alumnes nouvinguts, sense cap coneixement de la llengua catalana i a vegades sense coneixement de la castellana. Segurament, les professores i professors de l’institut tenen un coneixement de primera mà, directe, de la història social de la nostra comarca, i és que en alguns casos han educat fins a dues generacions d’alumnes de la mateixa família. La seva tasca bé mereix un reconeixement.

La Tosca. Núm. 776. Abril-Maig de 2018

Seixanta anys d'escoltisme moianès

L’Agrupament Escolta i Guia Amadeu Oller de Moià celebra el seu 60è aniversari. A més de l’exposició i els actes que ja han organitzat, aquest mes de maig faran el «Campament Xiruca». l els campaments d’estiu, que signifiquen la culminació de les activitats de tot el curs, es clouran amb una trobada conjunta de les 130 persones que integren actualment l’agrupament, entre infants, joves i caps.

L’escoltisme va ser fundat l’any 1907 pel general britànic Robert Baden-Powell, que va publicar, en edicions quinzenals, Scouting for boys, on proposava activitats a l’aire lliure, el descobriment de l’entorn i unes pautes per a la millora personal. La iniciativa pretenia que el cristianisme es portés a terme en la quotidianitat del dia a dia, tant com en la celebració dominical, i afirmava que el llibre de la natura podia ser llegit com l’obra de Déu. L’aplicació de l’escoltisme va adoptar, a més, el relat i els personatges de l’obra The Jungle Book, escrit per un altre britànic, Rudyard Kipling, que l’any 1907 va guanyar el Premi Nobel de Literatura en la seva vuitena edició. Ambdós llibres van ser un èxit de públic extraordinari, i l’escoltisme es va escampar a gran velocitat.

A Catalunya la primera agrupació d’escoltes es va fundar l’any 1927, a iniciativa de Josep Maria Batista i Roca, historiador, etnòleg i fundador de l’antropologia moderna. Havia residit força anys a Anglaterra, país on va acabar exercint la docència universitària molts anys, exiliat.

A Moià, la idea de crear un agrupament escolta va ser a iniciativa de tres noies, l’any 1957, com podreu llegir a l’interior d’aquest número. Aquell mateix any l’editorial Alpina, amb seu a Granollers, va publicar el mapa del Moianès, quan tot just començava a cartografiar les muntanyes en un moment de recuperació de l’excursionisme. Els escoltes es van establir en un local de Cal Bossanya, sota la rectoria, on han continuat la seva activitat diferents generacions de moianesos de forma ininterrompuda.

L’agrupament ha estat i continua essent un motor d’integració i de desenvolupament personal dels infants i dels joves moianesos. Força moianesencs que han assolits llocs rellevants socialment, en la investigació o en la docència, han passat per totes les etapes de l’escoltisme, des de les daines i llobatons fins als caps, esmerçant moltes hores de treball voluntari pel bé comú. L’activitat dels escoltes el cap de setmana ja forma part del paisatge de la plaça Major. L’Agrupament Escolta, integrat actualment per 108 infants i joves, i per 26 caps, té llista d’espera, però aquest és el nombre màxim per a una gestió eficient. La seva bona salut, de la qual ens congratulem, és una mostra de la força de l’associacionisme local i de la qualitat humana i educativa de Moià.

La Tosca. Núm. 775. Febrer-Març de 2018

Josep Ruaix i l’apostolat de la llengua catalana

A inicis de febrer Josep Ruaix rebia a Barcelona, de mans de Carme Forcadell, el premi Martí Gasull per la seva trajectòria, un reconeixement atorgat per la Plataforma de la Llengua, considerada “L’ONG del Català”. Feia només 5 mesos que els integrants de la “Ruta Pompeu Fabra” li havien retut homenatge a l’Auditori de Sant Josep de Moià, en un acte curull de persones, d’intervencions de gent vinguda de tot Catalunya i d’emocions.

Josep Ruaix, de qui no calen prèvies pels lectors d’aquesta revista, va tornar a inicis dels anys setanta d’una estada acadèmica i sacerdotal de sis anys a Roma. Amb el seu bagatge, podia triar entre fer-se un nom a la universitat mitjançant un doctorat i especialitzant-se encara més en temes acadèmics, o bé abocar-se a l’ensenyament del català desenvolupant aspectes de gramàtica i elaborant un material, llavors inexistent, per aprendre la llengua i per formar un professorat que tenia un gran desconeixement de la llengua catalana. Ruaix va optar per “salvar-nos els mots” mitjançant l’acció, i va fer l’apostolat de la llengua exercint de gramàtic, de professor de català i d’editor d’un ingent corpus de material de referència, amb fitxes pràctiques i didàctiques. I ho va fer treballant al Moianès, fent-ho compatible amb les seves tasques com a sacerdot, lluny dels focus i dels ambients intel·lectuals de Barcelona.

S’han venut uns 2.200.000 exemplars de l’obra de Josep Ruaix, una xifra que fa esfereir, i més recordant que als anys 70 a Catalunya érem poc més de 5.000.000 d’habitants. La seva obra ha tingut un impacte popular evident i ha estat una eina bàsica pel manteniment de la llengua a finals del franquisme. Amb la recuperació de les institucions catalanes, el model d’immersió a l’escola i tv3 són grans instruments que continuen, de forma molt eficient, a fer arribar a tothom la llengua que Ruaix havia contribuït a fixar i transmetre. Josep Ruaix és, doncs, un dels principals referents vius de la lingüística catalana. I el fet d’haver dirigit aquesta capçalera durant 30 anys no ens ha pas d’impedir d’afirmar que, tot i ser Creu de Sant Jordi l’any 2000, el seu reconeixement institucional és encara una assignatura pendent d’aquest país.

Tanquem aquesta editorial encara sense Govern, amb el 155 més implantat que mai i, per si no hi havia prou desori, amb una amenaça real al sistema escolar d’immersió, el veritable pacte social constitutiu de la Catalunya contemporània. Que la batalla política es traslladi a l’escola és la pitjor notícia. I la llengua catalana, quaranta anys després d’haver recuperat institucions i estructures polítiques i d‘haver creat mitjans de comunicació públics, ja no hauria de necessitar mai més d’apòstols.
 

La Tosca. Núm. 774. Gener de 2018

Encarant el 2018

Modilianum va assumir la redacció de LA TOSCA el gener del 2012. Llavors donàvem compte de la inauguració del CAP i de les vicissituds que envoltaven la seva construcció, sobretot de la cota zero cap avall: les plantes subterrànies del CAP eren i continuen essent un misteri per als moianesos, una zona fosca que mai no ha donat cap bona notícia.

Han passat sis anys, i ja sembla que el CAP hagi estat aquí sempre. La plaça s’ha fet popular entre els més petits; la façana s’ha anat descrostrant, demanant la substitució de les lloses que han caigut. Però, en un sentit figurat, són els fonaments de l’edifici els que perillen. Aquest 2018 s’haurà de resoldre el concurs de creditors de MoiàFutur i és possible, per no dir probable, que Moià perdi aquesta infraestructura que tant ens va costar. Aquesta amenaça va en paral·lel, tanmateix, amb la constància que els espais públics i les instal·lacions s’han anat arranjant i remodelant. Amb molta modèstia, perquè Moià pot dedicar a inversions aproximadament un 10% del que destina a tornar el deute, una factura que suposa 1.800.000 euros cada any. En el pressupost que es va aprovar el mes de desembre, l’ajuntament ha consignat un partida de 400.000 euros per a inversions. També, per primera vegada en aquests sis anys d’una legislatura i mitja, les entitats de Moià rebran algun suport econòmic en forma de subvencions. I encara, d’aquí a ben poc Moià disposarà d’una seu fi xa dels Mossos, que incrementarà la sensació de seguretat. Fer front a problemes inajornables, instal·lacions més efi cients i un nou planejament urbanístic eren prioritats del consistori. En la seva resolució hi ha tingut molt protagonisme Albert Clusella, durant aquest temps primer tinent d’alcalde i regidor d’Urbanisme i que ara ha renunciat al càrrec. Es comença a albirar el fi nal del mandat, però la realitat del país reclama atenció prioritària.

Poc abans de Nadal vam anar a votar i poca cosa s’ha mogut al Moianès. Es van ultrapassar les cotes de participació, que ja venien elevades de les anteriors eleccions, i els resultats ens diuen el que ja sabíem: que al Moianès estem en l’epicentre de la Catalunya independentista o republicana. Tres quartes parts dels votants es van decantar per opcions d’aquest bloc, mentre que els unionistes van concentrar el vot en Ciutadans. Pel desembre un centenar de moianesos s’havien desplaçat a Brussel·les, una vivència intensa que va fer empetitir un viatge feixuc i el fred del nord. Quan llegiu aquestes línies, però, s’estarà constituint el Parlament per a formar el govern que permetrà aixecar el 155 i recuperar autonomia de gestió. Amb potencials diputats a la presó o a Brussel·les, no serà pas tema senzill. «Les societats no deixen mai de canviar», s’ha escrit fa poc, «però amb prou feines com a conseqüència de la nostra intenció de fer-ho». Mai no sabem quin serà el recorregut i l’abast de les nostres accions, si es quedaran en un no-res o seran la palanca per a impulsar-ne d’altres. Fem el millor que sabem allò que ens toca fer i encarem, col·lectivament, aquest 2018.
 

La Tosca. Can Carner. Joies, 11-13. 08180 Moià
latosca@latosca.cat