|
El primer número de La Tosca veia la llum el mes d'abril de 1947. Feia vuit anys que havia acabat la guerra civil i es reprenia, a Moià, l'edició d'una revista d'informació local. Succeïa el Butlletí de la Lliga Defensa de l'Arbre Fruiter, publicat entre gener de 1909 i juliol de 1936, dirigit la major part del temps per Mn. Pere Bertran. Precisament era un altre eclesiàstic, Mn. Josep Estevadeordal, qui impulsava la fundació de la nova capçalera.
La Tosca naixia, per tant, en plena postguerra. Al costat de Mn. Estevadeordal, i ben aviat al capdavant de la revista, hi havia un grup de joves moianesos, molt vinculats a la vida cultural i social del poble i enquadrats en el moviment falangista aleshores imperant. Ramon Molera i Ramon Oller en foren els puntals més destacats durant les primeres dècades, sense obviar la tasca d'altres membres, com Josep Solà i Josep Armadans.
Amb una gran regularitat, La Tosca es féu present a les llars moianeses. Articles de temàtica local, de caràcter literari o memorialístic omplien les seves pàgines, al costat dels editorials, les entrevistes i els noticiaris, sempre mirant d’evitar les qüestions compromeses. Per raons legals, el 31 d'octubre de 1963 es constituí l'Agrupació Cultural La Tosca com a entitat editora de la revista.
La Tosca nasqué, fruit del context històric, en castellà, i, malgrat que en els primers anys s'hi poden trobar algunes poesies i fins i tot alguns editorials en català, el procés de normalització lingüística que emprengué fou lent i tardà. No s'inicià fins a principis de la dècada de 1970 i trigà més d'una dècada a concloure. El procés s'accelerà, però, a partir de 1978, quan es produí una renovació del Consell de Redacció, que conduí al nomenament de Josep Ruaix com a cap de redacció.
A partir d'aleshores i fins al 2011, la redacció de La Tosca ha estat dirigida per Josep Ruaix (amb Ramon Oller, com a director fins al 2002; i Francesc Romeu i Manel Alsina com a successius presidents de l'Agrupació). Durant aquest període, la revista ha mantingut la regularitat, alhora que ha incrementat el nombre de pàgines i de col·laboracions. Les claus de la longevitat de la publicació les va donar el mateix Ruaix en la celebració del seu cinquantenari, en invocar l'esperit de continuïtat i un tarannà de moderació.
La manca de renovació del Consell de Redacció i de l'entitat editora de LA TOSCA va portar, l'abril del 2011, a un acord entre l'Agrupació Cultural La Tosca i l'Associació Cultural Modilianum per a fer el traspàs de la capçalera La Tosca d'una entitat a l'altra a partir de principis de l'any següent.
Així, des de gener del 2012 és l'Associació Cultural Modilianum —entitat nascuda l'any 1989 per a publicar Modilianum: revista d'estudis del Moianès— qui es fa càrrec de l'edició de La Tosca. I ho fa, com dèiem en l'editorial del primer número de la nova etapa, amb vocació de “continuïtat, per a fer present a les llars moianeses una revista amb sis dècades i mitja d'història", i de "canvi, per a adaptar els valors essencials i tradicionals de La Tosca a la realitat plural i diversa de Moià de principis del segle XXI".
|
